Reincorporació Laboral després de la baixa Maternal

Aquesta setmana em vaig reincorporar a la feina després d'estar una temporada a casa tenint cura de les meves cries. El dia abans, el Roger em va enxampar plorant a llàgrima viva i em va preguntar què em passava. Li vaig explicar que no tenia ganes de tornar al cole, que em volia quedar a casa cuidant l'Ariadna, passejant pel solet, fent el dinar, regant l'hortet... I em va contestar que era molt important que tornès a treballar perquè aprendria coses noves. I m'ho vaig prendre així. Vaig tornar a la feina a la recerca d'aprenentatges. A millorar en tot el que pugui , a veure què té la vida per ensenyar-me, a sentir quines experiències em poden fer créixer. De fet, molts psicòlegs aconsellen aturar-nos i reflexionar sovint sobre quins aprenentatges podem extreure de cada situació. Agafar-nos les vivències com oportunitats de millora, com esglaonets que ens apropen cada cop més a la saviesa. D'aquesta manera avui començo un nou apartat en aquest bloc: LES COSES QUE HE APRÈS TREBALLANT (I)*

• El pitjor mal que es pot fer a un infant és no oferir-li la presència pa/materna. Els nens necessiten estar amb els seus pares gairebé més que menjar. Tenim un nen molt mogut, nerviós, desconcentrat, baix d'autoestima, etc. M'han aclarit que entra cada dia de la setmana a les 8 i surt a les 6.Té tres anys. Durant unes setmanes el pare va estar a l'atur i el va venir a buscar al migdia i m'han explicat que el nen va canviar radicalment durant aquells dies: estava més tranquil, dòcil, carinyós, concentrat... Tot va desaparèixer quan va tornar a patir la retallada d'inversió en temps per part dels seus pares. Em sap un greu increïble. Però davant aquest cas i molts altres que conec des de fa anys, he pogut constatar que una manera infal·lible de crear persones rebutjades, infelices i insatisfetes amb el món, és deixar les criatures "abandonades" i no regar-les amb el nostre temps, la nostra presència, la nostra companyia.
• Treballar fora de casa quan tens tres fills és molt positiu en el sentit que t'ajuda a descentrar-te de les teves preocupacions, canvies d'àmbit, els teus pensaments giren entorn altres coses que els teus fills i els assumptes que els concerneixen com les seves crisis, si mengen o no, actituds, problemes a l'escola. T'ajuda a relativitzar, a tenir en consideració altres móns, cada criatura i cada adult és un univers que t'enriqueix i t'ajuda a expandir-te.

*Treballo de tutora de P3