La Realitat, el millor medicament

Res és més efectiu que una mirada nítida a la realitat contra qualsevol maldecap. Molts, per no dir tots, els nostres problemes provenen del nostre pensament. Potser no de forma conscient sinó com a estructura, paradigma o mode de raonar que ens proporciona una imatge de la realitat prou esbiaixada. Fer totes les coses arrelats al que existeix en el moment present enlloc de fer-ho vinculats a una idea o pensament comporta fondre'ns amb tot quant existeix i, per tant, formar un trencaclosques complet amb la realitat on no existeix l'error sinó que tot flueix de manera harmònica. Per fer-ho ens cal re-aprendre a existir, deixar de donar importància als pensaments per prioritzar les evidències, els impulsos i les percepcions que rebem en aquest moment concret. Deixar de pensar té com a conseqüència deixar de ser esclau de la limitació dels conceptes per habitar l'infinit propi de la realitat. Representa tenir el poder de ser des de la nostra plenitud, enlloc de viure en un reducte aïllat, parcial i desconnectat del tot com són les idees. Fes una llista de tot allò que et provoca malestar. A continuació revisa-la i te n'adonaràs que poques coses hi ha que siguin tangibles, mesurables i concretes, ubicades en el moment present. Gran part dels nostres mals són fruit del nostre pensament, generat per una ment desubicada, immersa en un constant procés de fabricació de problemes. Són més aviat les idees, els pre-judicis, les crítiques, les expectatives, les projeccions que fem de la realitat el que ens provoca dolor que no pas la realitat en sí mateixa. Per exemple, em podria sentir dolguda perquè una companya de feina ha regalat una capsa de bombons al nostre cap, ja que una serie de pensaments es podrien desplegar de l'estil de "aquesta vol ensabonar el cap perquè li donin l'ascens i a mi no" " a mi també m'agraden els bombons però a mi no me'n regala perquè no tinc un ranc prou elevat a l'empresa" "m'ho podria haver comentat i paguem la capsa de bombons entre les dues" "actua per la seva banda i no compta amb mi", etc. Com veieu, el traspàs d'una caixa de bombons d'una persona a una altre en sí no provoca malestar: no té cap conseqüència directa en el meu organisme. Tanmateix, quan aplico judicis i avaluo els fets, les idees que se'n desprenen em provoquen dolor. Però no és un dolor real, fruit del món que existeix ara i aquí, sinó que és un dolor creat per la meva ment i, per tant, l'experimento voluntàriament. De la mateixa manera, totes les tensions, ansietats, maldecaps, malestar, pesimisme, foscor, tristesa, enrabiades, amargor, que mantenim dins nostre són resultat d'una sèrie de pensaments que els han originat, no pas de fets reals que ens provoquin indefectiblement aquestes emocions. Per aquest motiu, he decidit deixar d'avaluar el que em passa, abandonar l'hàbit de filtrar la realitat segons un sistema de pensament. A canvi, he decidit obrir els braços a la magnificència de la realitat tal com és, abraçar el present amb tota la seva plenitud, alliberada de tots els obstacles que s'interposaven entre la existència real i jo per tal de centrar tot el meu poder en els meus objectius enlloc de dispersar-lo en meres il·lusions. Ha arribat un punt de la nostra evolució en el qual no utilitzem el nostre cervell per crearopcions, oportunitats, idees i projectes sinó que el fem servir per filtrar la realitat d'acord amb els nostres temors, convertint-lo en aparell emissor de perills, mancances, necessitats, pors i limitacions. Per tot això, el recurs més efectiu és començar des de cero, parar la maquinària, fer un "reset" i existir despullats de tot pensament. Percebre la realitat de manera nua, sense tots els conflictes amb els quals el nostre sistema de pensament impregna la existència. Aquesta és l'única manera de seguir el curs natural del ser que som, despresosde tots els artificisque ens fan nosa i, en canvi, oberts als recursos, riquesa i harmoniainherents ala realitat en estat pur. En quant ho feu, sereu benvinguts al paradís!