El meu fill gran ja sap què vol ser quan sigui gran i hi ha hagut un abans i un després d'aquesta descoberta. Ara té set anys i des de fa uns mesos que estava molt pendent dels altres, es copiava les aficions dels seus companys i sovint deia que estava avorrit. Des de sempre li ha agradat molt anar en bicicleta i fer esport. A part, té una altra afició, una curiositat immensa per l'entorn natural: li agrada observar els animalons, pedres i plantes, fer-ne fotos, dibuixos, col·leccions, llegir molts de llibres, ... pot passar llargues estones llegint espeses enciclopèdies d'aus, per exemple. Em vaig anar fixant en la devoció que té per un amic agent rural, doncs està sempre desesperat per fer-li preguntes i aprendre coses noves. Així que li vaig preguntar sipotser agent rural seria la feina dels seus somnis. Es va entusiasmar amb la sola idea d'haver-se de preparar per les proves físiques, d'estudiar la natura i de saber moltes coses sobre el seu entorn. ara ja mai diu que està avorrit perquè sempre que té una estoneta profit per investigar sobre enigmes de la naturalesa o fer una volta en bici per entrenar-se. I això m'ha sorprès molt ja que estava convençuda que són massa petits per saber què volen ser, de fet mai se sap què farà una persona, però auto-afirmar-se li ha fet bé. Li ha proporcionat uns objectius, una motivació, una il·lusió, una projecció desitjable de sí mateix. I me n'adono com ells mateixos es van definint a partir de les seves habilitats. Si sabés dibuixar molt bé, diria que vol ser pintor, com un nen de la meva classe. Si li agradés molt fer teatre, diria que vol ser actor, com un de primer. Així, els nostres punt forts desvetllen el camí que han de seguir, ajudant-los a prendre decisions sobre les eleccions que faran al llarg de la seva vida. Jo, per exemple recordo que quan era petita sempre deia que volia ser massatgista. M'agradava acariciar l'esquena dels meus familiars i fer que es relaxessin a les meves mans. Després, a mesura que vaig anar creixent, se'm va anar oblidant. Vaig estudiar perquè és el que feia tothom. I quan vaig acabar batxillerat i havia d'escollir una carrera aquesta no era ni una proposta viable. Si que hagués pogut estudiar fisioteràpia però com que m'agradava molt aprendre anglès, havia fet el batxillerat de lletres i res semblant als massatges formava part del meu ventall d'opcions. De manera que vaig estudiar filologia anglesa perquè la cultura en general sempre m'havia semblat molt interessant. I encara m'ho sembla. Tanmateix, avui recordo aquella nena que volia ser massatgista i sé que, d'alguna manera, s'ha realitzat el seu desig. Perquè he esdevingut mare i això m'ha permès guaudirmolt fent massatges als meus fills. Quan ets petit i et pregunten què vols ser, mai n'hi ha prou en dir que vols ser mare i formar una família molt unida i feliç. Has de buscar quelcom més professional. Tanmateix, des de dins del meu cor, jo sé que ser mare és la meva gran vocació. Perquè és quelcom que m'ha transformat, m'ha fet créixer com a persona i desenvolupar moltes habilitats que ni sospitava poder tenir. Ser mare m'ha permès ser polifacètica i experimentar els múltiples àmbits de la persona humana de la forma més intensa. Ser mare ha estat la pedra angular de la dona qui sóc ara i tot el que faig. Ser mare és una feina que repercuteix directament en la societat, ja que allò que fem a casa influeix en la resta de la comunitat. Tenim la nostra cultura familiar i aquesta representa una petita escala del que volem projectar més enllà. Ser mare és fer de política, de cuinera, de massatgista, de mestra, de cuinera, de mecànica i d'infermera. De la mateixa manera que ser pare. Per tot això, afirmo que les persones som molt més que la professió que puguem triar. Que està molt bé saber a quines aficions ens agrada dedicar però que per sobre tot això existeix el nostre estil de vida personl, el nostre punt de vista, el nostre comportament, el nostre mode d'actuar, la nostra actitud vital,... que conformen la veritable professió que hem de desenvolupar. Així, un pot dir que és cuiner però en realitat ser un artista perquè la seva creativitat caracteritza la seva manera de fer i és més artista que no pas cuiner. Una pot dir que és mestra però ser en realitat una psicòloga que tracta les emocions dels alumnes i fa que aconsegueixin brillar en la millor versió de sí mateixos. Un altre pot dir que és paleta però en realitat ser un cantant d'òpera encobert. Perquè les persones no som unidireccionals, el nostre talent sorgeix del nostre interior en múltiples direccions i la professió que diem tenir només en reconeix algunes d'elles.
3 min
