Sempre que no estiguis content amb el present que estàs experimentant, pregunta't quin recurs et queda per explotar. Tots tenim eines per viure amb plenitud i equilibri. Si no ens sentim satisfets és que ens queda alguna capacitat per reconèixer i fer-la servir. Per exemple, tinc una amiga que començava a sentir-se desmotivada, tenia ansietat i per la nit li costava conciliar el son. Ella treballa a jornada completa, cria a tres fills i fa tot el que pot . Vam analitzar la seva situació centrant-nos en quin devia ser l'aspecte que li quedava per treballar. Aleshores vaig entendre que, tot i treballar 8 hores i tenir fills no feia ús de cadascun dels seus músculs doncs a seva feina es tracta d'estar asseguda en una oficina. Per això va decidir començar a utilitzar tots els seus músculs dos cops a la setmana en un curs de natació. El seu punt de vista va canviar en percebre el seu cos com un tot complet amb múltiples possibilitats. Aquest és un exemple a nivell fisiològic, encara que succeeix exactament en el camp psicològic. Aquest és el meu cas: em sentia saturada, desesperada i frustrada per el cansament que em suposava gestionar alguns moments del dia amb els meus tres fills de 2, 5 i 7 anys. Pensava que havia arribat un límit que ja no podia més. Aleshores, vaig pensar: quina funció de la vessant humana em queda per explotar? I sabeu que vaig trobar? Que m'havia oblidat de divertir-me. La rutina, les obligacions, les responsabilitats m'havien engolit i transportat en un món de serietat. Va ser així com vaig començar a prendre'm les coses amb més sentit de l'humor, a riure'm de les porqueries que fan els meus fills quan esmorzen, a trobar el cantó divertit a les seves entremaliadures, a no contenir el riure en les situacions més ridícules, a gaudir del meu temps amb els infants com una oportunitat per recuperar la meva capacitat per relaxar-me, treure pes als assumptes i fer gresca com una nena. Ara sóc jo la que molts cops els provoca fent coses gracioses, preparant-los bromes o sorprenent-los amb una resposta que no s'esperen. Per aquest motiu, ahir que em proposava encarar la vida des del coratge, avui em faig la pregunta : quina habilitat innata em falta per descobrir per tal de poder viure amb més valor? I la resposta automàtica que sorgeix del meu interior és confiança. Per poder utilitzar el valor com una eina per circular per la existència amb més èxit, en primer lloc necessito tenir clar quant sóc capaç de fer. Només aleshores no tindré por de caure al buit i actuaré de la forma que senti més pertinent de forma independent a les possibles conseqüències. Les persones naixem amb múltiples capacitats: escoltar, caminar, treballar, dansar, cantar, imaginar, parlar, dibuixar, crear, estimar... són infinits els recursos que tenim. Sempre que ens sentim insatisfets és símbol que estem estancats amb les quatre habilitats que estem acostumats a emprar i que és necessari estendre el nostre àmbit d'acció, activant noves eines per enriquir el nostre món. Pensa en tot el que ets capaç de fer i la realitat que se'n deriva. Anima't a invertir la teva energia en aquelles activitats que tenen un retorn en forma de felicitat i començaràs a percebre la magnificència que caracteritza el teu ser. Bon dia!
2 min
