Una família nombrosa

Marina Sancho

Distribució del temps: prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat

 

Vivim en una espiral d’activitat que ens condueix d’una acció a una altra. Sempre tenim quelcom a fer. Sembla que el funcionament del món depengui del nostre moviment. Si paréssim deixaria de rodar. Tot s’aturaria i el buit ens atraparia. El dia a dia comporta moltes exigències que intentem resoldre amb la màxima eficiència. Volem arribar a hora als llocs, complir amb les nostres tasques, suplir les necessitats dels altres i respondre a les nostres.

Tot i això,  hi ha una quelcom que tendim a passar per alt: la qualitat de les coses que duem a terme. Almenys en el meu cas, em proposo acomplir molts objectius i quan ja els tinc tots fets i els reviso, de vegades em queda un buit. Sí, ho he fet tot: la llista de les meves tasques està tota tatxada però estic estressada, de mal humor i només he fet això, no hi ha hagut res més. La situació és així perquè m’he centrat en acomplir comeses en comptes d’enfocar-me  en generar moments de qualitat. He posat el mode robot en la meva ment i la meva s’ha reduït funció ha estat executar les tasques pre-fixades. La trampa és que quantes més coses fem, més coses per fer sorgeixen. I la clau està en saber prioritzar: triar destinar la nostra energia a allò que és més important per a nosaltres i aprendre a acceptar que allò que no ho és tant pot quedar pendent. De totes maneres, sempre queden coses per fer. La gràcia està que allò que ens reporta un grau més elevat de benestar ho haguem pogut dur a terme i que les altres coses es deleguin a altres persones o a altres moments.

M’agrada molt com Thomas D’Ansembourg ho expressa amb les seves paraules:

“Como muchos ninos yo padecí, sin saberlo, esta prioridad concedida por los adultos a la intendència, so pretexto de estar sobrecargados de responsabilidades [...] la intendència tenia preferència sobre la relación.”

Qui de nosaltres no ha prioritzat el FER per sobre la qualitat del SER: corrent com autòmats sense tenir clar quin és l’objectiu que realment desitgem? I no dic que hagi de ser blanc o negre. Una cosa no  treu l’altra. Podem entregar-nos a dur a terme les tasques que elegim sempre amb l’actitud d’estar oberts a necessitats de més vital importància per a nosaltres. Per exemple: ens hem proposat enllestir la compra de la setmana però arribem al supermercat i la nostra filla de cinc anys s’estira a terra i es nega a acompanyar-nos en les nostres intencions; plora desconsoladament i reclama la nostra atenció. Podríem prescindir de comunicar-nos amb ella i continuar de forma inflexible amb els nostres objectius: la nostra aventura es convertirà en un infern havent d’arrossegar una nena insatisfeta que va en contra nostra. O podríem renunciar a l’objectiu de fer la compra i portar-la al parc com ella ens demana. Aleshores el nostre rebost estaria buit i no podríem fer el sopar, de manera que les nostres necessitats també romandrien insatisfetes. Tanmateix, també hi ha una tercera opció que es dedicar l’atenció que se’ns sol·licita, generar el vincle i la confiança en la nostra disponibilitat que la nena necessita, per exemple, sortint del super, atendre el seu garbuix emocional simplement amb la nostra presència i quan la tempesta ja ha amainat, triar  un altre lloc més tranquil on anar a comprar com per exemple la botiga del barri i deixar la compra gran per un altre dia.

Els neurocientífics han demostrat que quan estem relaxats i connectats amb la nostra essència, la comunicació entre les dues bandes del cervell flueix millor i que, per tant, estem més oberts a trobar solucions creatives que ens fan la vida més agradable. Únicament es tracta de fluir de forma harmoniosa amb la realitat, posant com a prioritat el nostre benestar i garantir el ple rendiment de les nostres funcions. Deixar de complicar-nos amb masses pretensions. Simplificar reduint les nostres intencions. Rebaixar el nivell d’exigència apreciant les coses petites. Afluixar la tensió desprenent-nos d’ambicions accessòries. Prescindir de la pompositat abraçant l’essencial. Redirigint la nostra energia cap allò que ens reporta un grau més elevat de satisfacció. Enfocant-nos vers la nostra realització posant tot el nostre potencial al servei d’aquesta missió. Tornant cap a la innocència original que ens feia genuïnament feliços.