Canviar de perspectiva

Estem acostumats a percebre la vida de fora cap a dins: busquem a fora tot allò que volem aconseguir. Per exemple més reconeixement, diners, amics, benestar, ...qualsevol desig que tenim el llancem a l'exterior a l'espera d'algun geni que el realitzi. Tanmateix, els genis, les fades, els àngels, els reis, els amulets, ni cap agent màgic fora de nosaltres existeix. Cada vegada que plantegem una demanda i la deixem suspesa en l'aire amb la intenció que algú l'escolti, estem abocats a la insatisfacció. És imprescindible comprendre que tot en la vida va de dins cap enfora. Tot, absolutament tot, prové del nostre interior.De la mateixa manera que quan, dins el ventre matern, rebíem l'aliment de forma directa al centre del nostre sistema digestiu a través del melic, qualsevol matís de la nostra existència s'origina en el nucli del nostre ser. Podreu pensar que no, que això no és cert perquè quan sortim de la panxa de la mare ja ens cal reclamar l'aliment a l'exterior, però no és així. L'aliment prové del nostre propi organisme. Una patata, un enciam o un ou no ens nodririen si no fos per el treball dels enzims del nostre cos, que converteixen un element en quelcom capaç de nodrir-nos gràcies al procés de síntesi, transformació i digestió que el nostre aparell digestiu té l'habilitat de fer. Tot és fruit del nostre esforç i res arriba de forma desconnectada al nostre ser, de forma espontània. Així que ja n'hi ha prou d'esperar l'aprovació dels demés, la pietat, l'ajuda, la compassió, els favors, els regals i els premis. Posem-nos a treballar ara mateix en la direcció dels nostres somnis. Estic farta d'esperar que algú em demani la meva col·laboració remunerada per poder escriure, estic tipa d'aguaitar que algú descobreixi el meu talent per tenir excusa per dedicar-me a fer el que m'agrada, ja m'he cansat d'esguardar la trucada que canviarà la meva vida. A partir d'ara penso escriure cada dia perquè reconec que és el meu camí. Des d'aquest moment decideixo apostar per mi mateixa. Des del present on sóc em determino a dur a terme tot allò que sempre he esperat que algú faci per mi. Ja no penjaré més pilotes als balconsdels altres. Agafo la pilota per xutar-la directament a la porteria on vull que vagi a parar. La meva vida depèn de mi. És la meva jugada i sé que cap força aliena vindrà a resoldre la meva situació. El desencadenament el produeix la quantitat d'energia que inverteixo en una direcció o en una altra. Per això, deixo de demanar desitjos amb l'esperança posada en una entitat allunyada de mi i els començo a demanar amb la sòlida confiança que tinc tot el poder per fer-los realitat. Accepto la responsabilitat de portar les regnes del meu destí. No bufarà un cop de sort. No apareixerà un fullet per desenvolupar les meves tasques. No vindrà cap servent del rei per fer-me emprovar una sabateta de vidre. Res d'això succeirà. Però sabré amb certesa on mirar cada vegada que tingui una petició per fer. També sabré tenir gratitud vers la matèria que em sustenta. I reconeixeré la meva autonomia a l'hora de teixir l'entramat de les meves aventures. No dependré, temorosa, de la voluntat d'algú altre, sovint desconegut, que vulgui dignar-se a fer la meva vida millor. Sinó que portaré totes les peticions al propi eix que em fonamenta, segura que el mateix poder que m'ha generat, em fa créixer i em fa ser qui sóc, sabrà conduir-me per la via directaal destí que em proposo. Tot a la natura funciona així: les orenetes no esperen les ajudes del ministeri d'interior per construir el seu niu, les tortugues no esperen el vist i plau dels seus pares per aparellar-se i pondre els ous a la platja, el sol no espera el recolzament del seu club de fans per brillar amb tota la intensitat. Els elements en la naturalesa simplement succeeixen. De la mateixa forma, em regeixo pel propi impuls que mena la meva vida sense dependre mai més de l'empenta d'algú de fora, doncs no sóc un cotxe espatllat, el meu motor funciona a la perfecció i té prou cavalls com per portar-me on vulgui jo. Ara, si tens un desig, ja ho saps, enfoca la teva mirada a la única persona disposada a comprometre tot el que té per fer realitat el teu somni. Destina el teu potencial a l'objectiu correcte i no el malmetis fent temps mentre esperes que una mà desconeguda intercedeixi per a tu. Totes les mans provenen del teu interior, ets l'únic geni de la llàntia amb el poder de transformar allò que tens en allò que vols.