Criatures 03/06/2011

La traca final!!!

3 min

Aquí la manresana establerta a Barcelona té com a residència de cap de setmana i vacances Blanes. I tot i que el poble de Blanes té coses precioses la meravella de les meravelles són el sis dies de Concurs de Focs d'Artifici

Aquells 30 minuts de tensió , soroll i espectacle culminen normalment amb una gran traca final que fa pensar a l'espectador que el món s'acaba. Tot tremola, estàs meravellat i tens, sorprès i esgotat... Només desitges que tot s'acabi per tornar a la tranquil·litat! I la traca final d'un castell de foc encara que no ho sembli té molt a veure amb el transcurs d'una lactància prolongada.

I si arribeu ( o heu arribat ) als dos anys de lactància sabreu (sabeu) que els dos anys encara que sembli impossible el castell de focs és eixordador! Una passa totes les crisis del món i quan es pensa que ja és una mare experta cum laude en lactància arriba la gran traca final!

Les crisi de lactància o brots de creixement ens solen de trastocar temporalmentla lactància. Tot sembla indicar que no tenim llet, o que en tenim poca o que la criatura necessita més teca o que les nostres tetes són improductives.... I ja hem descobert que res d'això és veritat i fem un acte de fe i qui dia passa anys empeny i de cop et plantes al dos anys.

Portar 24 mesos de lactància a l'esquena et donen seguretat absoluta que ho saps tot i que ho pots superar tot. Però de cop i volta el teu fill és transforma en un nadó exigent, amb dents i veu. Deixa de mamar com un nen gran, d'un parell a cinc o sis vegades al dia, a mamar 8, 12, 20 vegades al dia fent xarrups.... És esgotador. I a més la teta la reclamen a crits, amb exigència i autoservei.

Si per ells fos mamarien de manera continua les vint-i-quatre hores al dia, tot el dia tenen la teta a la boca: d'acte o de paraula. I què passa? Per què es produeix aquesta voràgine de teta als dos anys? Doncs és un moment complicat per les criatures, un moment de canvis i de creixement. Ells es senten molt grans, molt capaços de fer-ho tot ells solets. I la paraula que més repeteixen és el NO. Un NO rotund i sense vacil·lacions per tot. A vegades sembla que només sàpiguen dues paraules NO i TETA, i és clar les dues paraules mai van juntes.

Però els petits marrecs de cop s'adonen que no poden fer tot el que volen i tambés'adonen que hi han coses que els fan por. I com reaccionen? Doncs tornant amb la mare. I la mare és igual a teta. Fent teta cada dos per tres s'asseguren tenir a la mama ben a prop i així els sembla que ho tenen tot sota control!

I les mares com es senten? Doncs el primer sentiment ésde sorpresa i d'incredulitat. No entens res de res. El primer que penses es que la criatura està malalta, que ja ho fan això de mamar molt quan no es troben bé. Però el pediatra dóna fe que la criatura està sana com una poma, no té res de res que justifiqui tanta passió per la teta. I sovint es produeix un desagradable efecte rebot en nosaltres, un cúmul de sentiments contradictoris. Aquesta sensació s'ha anomenat "agitació de la lactància*" . Aquest terme es refereix a un cúmul de sensacions i sentiments inquietants per la mare que aparentment no són adequades en una mare. Sensacions que la mare evita dir en veu alta però que li causen molt neguit i molta por! Aquesta demanda exacerbada et porta a sentir que no pots amb la criatura, t'irrita i et fastigueja i pagaries perquè mames de la teta de qualsevol altre, vols que et deixin en pau! Tens ganes que et deixin tranquil·la, ganes de que deixin de mamar d'un cop, que creixin i quela pressió brutal s'acabi. Fins i tot hi ha un punt d'odi cap a la criatura, la regalaries!

I com en els bons castells de focs la traca final s'acaba de cop, et deixa eixordada i esgotada, però si saps que la traca final només durarà unes setmanes i queigual queocorredesprés d'un castell de focs tottornarà ala calma i tot es veu d'un altre manera.

*Les mares que fan tàndem també poden tenir aquest sentiments envers el fill gran.

stats