- To
Avui entrada amb vivència sobre l’ús de les mugroneres, per seguir amb un post de fa temps
-
Els fabricants de moltes mugroneres no deuen haver vist masses pits, ni masses mugrons, perquè de la mateixa manera que tots tenim una talla de roba o de sabates, de mides de mugrons n’hi ha infinites!
Medela i Nuk (fa dues talles) són les dues úniques marques (que jo sàpiga) que fan diverses talles de murgoneres. Això és important perquè de la mateixa manera que una sabata d’una talla equivocada et farà pols els peus, una mugronera d’una mida errònia et pot destrossar el mugró! Medela fa tres talles:
Talla S- 16 mm Talla M- 20 mm Talla L- 24 mm
Només cal mesurar la base del mugró i sumar-hi 2mm per saber quina mugronera cal (teniu un dibuix casolà a sota), perquè si aneu a la farmàcia i demaneu mugroneres us donaran per defecte la talla estàndard.Si la mugronera és la òptima podreu veure que el mugró entra dins el con i deixa uns mil·límetres extres als voltants del mateix, el mugró no ha de tocar el con de la mugronera, si toca és petita i si entra massa arèola és gran i també pot fer mal.
El segon tema es col·locar bé la mugronera. Cal evertir-la com mostra la imatge treta del prospecte de les mugroneres, d’aquesta manera al col·locar-la sobre el pit farà una mica de ventosa i no es mourà de lloc. La lanolina, Purelan, pot servir també com a fixador de les ales de les mugroneres. Apliqueu-ne una mica sobre el pit i ja veureu quina goma d'enganxar!
Com deia en l’anterior entrada, abans pensàvem que les mugroneres era millor eliminar-les perquè podien perjudicar la lactància o reduir la producció de llet. Sabem que moltes criatures se les treuen ells mateixos cap als 3 o 4 mesos, les rebutgen i fora, però també hi ha nens que no estan disposats a deixar-les i això no té perquè significar que la lactància seràcurta. Avui per acabar l’entrada l’Anna ens explica la seva lactància.
"Sense saber res del que era ni el que suposava la lactància materna em vaig presentar el dia del part amb una coneguda crema pels mugrons de color groc i unes mugroneres. Llegint articles a Internet, els dies anteriors, havia arribat a la conclusió, m’havia auto-convençut i fins i tot tenia certa por, perquè els meus pits petits i els mugrons plans potser no em servirien per alletar.
Els principis van ser molt dolents: clivelles, sang, dolor, obstruccions, mastitis de repetició... Fins que una consulta al grup de suport ALBA em va confirmar que la meva filla tenia un petit tel lingual. Feia una setmana que havia parit i les mugroneres s’havien instal·lat a casa sense saber-ho i eren per sempre. Al grup van encoratjar-me a treure les mugroneres poc a poc; i ho vaig internar però sense èxit. Aquest fet em portava a estar convençuda que en poc temps perdria la producció de llet i arribaria el moment en que la nena es deslletaria sola. He de dir que ja m’anava bé, mai m’havia plantejat fins quan donaria el pit i per altra banda s’acostava el moment de tornar a la feina!
A més a més, teníem una batalla amb el pit dret, no el volia. Després d’unes setmanes de baralles i plors cada cop que s’acostava sobre el pit dret, visites a l'osteòpata, l'otorrino (per descartar qualsevol problema fisiològic), grups de suport, etc….el vam abandonar. I el pit va deixar de funcionar. I jo cada vegada més convençuda que entre una cosa i l’altra la data de fide la lactància s’acostava.
Abans de tornar a la feina la pediatra em va dir: “ho tindràs molt fàcil amb el biberó, total ja està acostumada al plàstic” Després de dies i dies de “practicar” i intentar que l’agafés vaig abandonar la idea del biberó. La meva filla no volia cap biberó (ni cap xumet) i és el dia d’avui i no n’ha volgut cap. Ah i evidentment, vaig canviar de pediatra.
He de reconèixer que en moments se m’ha fet molt pesat haver d’estar pendent del plàstic, d’una tovalloleta perquè al principi regalimen llet per tot arreu i al nen li queda l’espatlla xopa, de posar la mugronera en públic que siguem francs, és molt menys discret que aixecar-se samarreta i treure el pit! I aguantar mirades curioses, comentaris i consells de tota mena de coneguts i no tan coneguts... I perquè amagar-ho, m’hagués agradat sentir el contacte “directe” de la criatura al pit com totes les mares.
Avui quan veu la caixeta groga de les mugroneres es torna boja; tinc feina en vigilar que no l’obri i se les posi al boca per xumar, més que res per por de que se les empassi. Són el seu tresor, fins i tot hem portat una caixeta groga a l’escola bressol com a “objecte personal”. Sap perfectament que allò es seu!!
I sense saber massa bé com, hem arribat als 15 mesos recent fets i aquí estem. Amb 1 pit i 1 plàstic! Potser no són tan dolentes com les pintaven, no?"
