Regurgitació: curiosa i humidaparaula que es defineix com:
Refluir el contingut d'un conducte del cos, especialment els aliments mal digerits des de l'estómac a l'esòfag cap a la boca sense que hi intervingui el reflex del vòmit.
La Maria era experta i campiona mundial en rots sonorsde camionera,però mai va regurgitar ni una gota de llet. Era l'enveja de les amigues!!!Les criatures regurgiten més o menys, tots aquests regaletslíquids són normals si no impedeixen el creixement de la criatura. Si la criatura creix vol dir que encara que no ho sembli queda més llet adins que a fora. La textura de les regurtitacions també té és tema a tractar. Les regurgitacions poden ser líquides: llet amb una mica de baba.O llet quallada/digerida, amb trossets que sembla iogurt batut.
Però seguim que la venjança me la va servir la segona criatura. Va arribar l'Abril i ja tenia el títol d'assessora de lactància penjat a la paret. Com deia l'anunci creia que ho sabia: tot , tot i tot però no estava preparada per una nena sortidor que aparentment treia més que el que menjava. La vida d'una mare d'una criatura regurgitadora no té preu.La lactància dóna feina, peròsi la criatura et surt "regurgi" tens feina extra. Tenia tanta roba per rentar que vaig pensar posar una tintoreria o comparat accions d'una o fer-me'n sòcia! Si totes les criaturesfeienel mateix el mercat del sabó i el suavitzant havia de ser rentable!
Quan tens una petita regurgitadora a casa t'has d'empescar estratègies per seguir seca i indemne. Alletar amb impermeable és una opció.Et salva perfora però no de dins. El plàstic et deixa bullida com un lluç. Descartat.
Per què es van inventar les tovalloles de platja? Per anar a la platja o la piscina???No!!! Per protegir-te sencerade les regurgitacions! Amb l'Abril em portaven sempre un parell a la bossa. Era una sortidor imprevisible.
La roba de recanvi també era imprescindible per les dues i no només una muda, un parell per cada unaera el més realista.
Elsavis de la criaturaquan va néixer em van reglar un súper cotxet esportiu de tres rodes que només cabia a l'ascensor de casa de costat i elevant-lo amb lamà. Tot i que no el veia de massa utilitat va acabar sent indispensable. No vulgueu portar tants trastos d'unapetita regurgitadora en una motxilla a l'esquena si no voleuacabar amb ciàtica. Així que aquell mega cotxet era el carro dels trastos. Tot el que ens calia i mésera adins i l'Abril al fulard. Per cert que de fulards en tenia dos... Ja podeu imaginar-vos perquè!
En aquella època em vaig alegrar de tenir gossa. Fastigós però cert. La gossa s'ocupava de les regurgitacionsprecipitades aterra com si fos una mena d'aspiradora canina. No donava temps d'agafar la fregona que ella ja havia fet una primera neteja d'emergència. Ecs,ecs,ecs!!!
I per acabar el top ten de les regurgitacions. En el número dos, les nits. Amb l'Abril no em calien tovalloles per recollir la sortida incontrolada de llet pels meus pits. Em calia roba de llit, pijames nets per les duesi tovalles pel matalàs per les seves regurgitacions. Era com la nena de l'exorcista! Ella amb els seus pèls de punt i la llet encastada en com una mena de gomina.
I en el número 1, els viatges en cotxe! Allò era espectacle! Enscalia verificar, abans de sortir de casaque teniem unbolrodó de plàstic. Formava part del nostre equipatge bàsic de nena regurgitadora, per evitar deixar el cotxe decoratamb taques de llet per tot arreu!
És fastigoset tot plegat, perdoneu però algú ho havia de dir! Fins que de cop un bon dia va deixar de fer-ho. El sortidor es va assecar i ni gota ni gota! Miracle? No. El temps que ho soluciona tot!
