Criatures 31/10/2012

Jo no servia per alimentar al meu nen

4 min

-

Avui una mare, que tot i viure en una comunitat on voler alletar és complicat per la falta de suport, va lluitarper aconseguir el que volia.

-

"Abans de res em presento, sóc la mama d'un preciós nen que va néixer el 13 de març . Jo sempre havia volgut donar el pit així que em vaig informar força, vaig comprar llibres i vaig assistir a grups de suport. Tot per fer callar les boques que deien que no podria ja que a la família ningú ha "pogut" donar el pit... Ai la família!! Això donaria per escriure un llibre i em quedaria curta... Jo vaig ser nena de pit en l'època del boom del biberó però desgraciadament la meva mare no és en aquest món per poder-me ajudar.

I va arribar el gran dia, el meu part va ser provocat per tensió alta que em martiritzava! Després de gairebé 11 hores va arribar el Daniel. Quan vaig veure el meu nen, tenia una cara espatarrant era preciós i molt petit. Immediatament el vaig posar al pit però el nen no s'enganxava i a més tenia baixades de glucosa així que biberó al canto! Amb el pas de les hores el petit no succionava, es quedava adormit al pit i calia donar-li bibi. Vam sortim de l'hospital amb pit cada hora i mitja i bibi cada tres hores, i per descomptat mugroneres perquè jo no suportava el mal que em feia.

Al cap de dos dies vaig començar a veure una mica de llet a les mugroneres i li vaig treure les ajudetes però havia alguna cosa que no funcionava ja que es quedava hores agafat al pit: tres o quatre hores i es quedava adormit! I si li treia el mugró de la boca plorava desconsoladament. Pobrissó meu! Què passava?? Per què jo no podria alimentar meu nen?? Als quinze dies de nèixer el varem portar a la pediatra, com que havia nascut petit calia fer-li revisions periòdiques i havia perdut 400g!! De 2.700 havíem passat a 2.300kg! Ens va caure el món a sobre! No només havia de lluitar amb la família ara també tenia a la pediatra en contra i al meu marit. Jo no servia per alimentar al meu nen! Aquestes eren les úniques paraules que retrunyien dins el meu cap. Però jo sóc una lluitadora, a la meva vida ho he estat sempre i amb la lactància no seria diferent. Per descomptat que vam començar amb suplementació de nou i vaig comprar llet artificial però seguia donant-li el pit.Vaig negociar amb el meu marit: li donaria pit 10 minuts i després bibi, i així vam començar. Després del pit mentre el meu marit li donava el biberó jo m’esbarallava amb el tirallet per obtenir una misèria quantitat de llet.

I per fi vaig trobar a l'Alba. La gent em pregunta perquè parlo d'ella amb aquest entusiasme, coi perquè ha salvat la meva lactància! Ha fet per mi i pel meu nen molt més que la família i la pediatra, que em prenenien per boja i pensen que estic en una secta o alguna cosa així.

Ella va ser la primera que em va dir q el meu nen podria tenir el tel curt i que les meves punxades al pit podrien ser degudes a una infecció, coses que ni el meu pediatre ni el meu metge de capçalera tenien en compte. Sense dir-ho a ningú vaig enviar la meva llet a Madrid perquè em fèssin una analítica i efectivament tenia una infecció, així que vaig buscar algú que em receptés els antibiòtics i amb això i el que em va dir Albael dolorva desaparèixer per sempre. Però amb el tel ho vaig tenir més complicat. Vaig trobar a un cirurgià que em va dir que el meu nen sí tenia tel, encara que en un grau petit, i tot i que tenia al meu marit en contra i ho vaig fer sota la meva responsabilitat (calia ficar-lo al quiròfan i posar anestèsia local) l'hi vam treure i .. . prova superada ... bye byebibis!

Encara avui he de escoltar després de 7 mesos que el meu nen es queda amb gana o que jo no tinc prou llet però això ja no m'afecta en absolut perquè veig al meu nen FELIÇ i això m'omple d'alegria.

Per a mi ha estat molt important aconseguir tot això, així que he de donar les GRÀCIES sobretot l'Alba que em va ajudar quan estava desesperada, a les noies de "el colectivo la leche" i en especial a Meli i la Marta que van judar amb el meu petit i van "bregar" amb el meu marit fins fer-lo entrar en raó i un llarg etc de gent que m'ha ajudat a donar al meu fill el millor regal del món i m'han fet veure una perspectiva diferent del que és la maternitat.

Ara tenim altres petits problemes ... la introducció a la alimentació complementària, les distraccions al mamar, alguna petita vaga de lactància, la por que em mossegui ... Però amb paciència i una mica d'ajuda es que arribarem fins a l'infinit i més enllà!!"

stats