Criatures 13/04/2011

"Dins les meves possibilitats"

3 min

Fa temps que vaig fer una entrada parlant de les mastoplàsties

"Als 30 anys vam decidir que ens posaríem a buscar la criatura sabíem que, potser, no seria fàcil ja que tinc SOP (Síndrome d'Ovaris Poliquístics) Però desprès de 5 anys, una intervenció per úter septe, 4 inseminacions, 2 avortaments i una hiperestimulació ovàrica greu amb ingrés a la UCI...Vaig decidir que emocional i físicament necessitava un descans.

Feia uns mesos que havia començat a fer tallers de creixement personal, meditació... Això em va fer entendre moltes coses i em va ajudar a estar més tranquil·la, a prendrem les coses d'un altre manera i ser feliç amb allò que tenia. No oblidaré mai queun terapeuta em va dir que potser no havia vingut a aquest món a ser mare... Vaig estar tres dies al llit amb una tristor que no podia suportar, però després vaig acceptar-ho.

I sorpresa!!! Als dos mesos em vaig quedar de manera natural (34 anys) no m'ho podia creure. Un preciós i meravellós embaràs en repòs. Jo tenia molt clar que volia donar pit però quan tenia 18 anys em vàrem operar de reducció de pits i no sabíem com aniria

Durant l'embaràs vaig parlar amb la mateixa cirurgiana que em va operar, livaig portar l'expedient de la operació a gent experta però tothom em deia que fins que no tingués la pujada de llet no ho sabríem, en general em recomanàvem no fer-ho, ja que podiaresultar molt complicat. Però jo vaig insistir.

A les 34 setmanes, al sofà veient "Mamma mia" vaig trencar aigües i un miracle de la vida va venir al món en un part curt i sense dolor. Al ser prematur ens van separar durant dos dies, els mes llargs i tristos que recordo. Vaig estar estimulant el pit amb el tirallets. Quan vaig anar al hospital on l'havien portat i el vaig veure em vaig enamorar d'aquella preciositat que havia sortit de la meva panxa. De seguida me'l vaig posar al pit, ningú em va venir a dir com es feia, ni quines eren les millors postures. Va estar ingressat 5 dies i cap a casa!

Quan vaig anar a parar a mans expertesera tard. En definitiva fracàs total en la lactància materna. Cada biberó que li donava (moltes vegades plorant) ho feia com si li donés el pit i li deia que l'alimentava amb consciencia, amor i carinyo com si fos la teta.

Gràcies a la maternitat vaig canviar moltes idees de la vida i els fills, vaig conèixer gent del món del part natural, a casa, doules, educació respectuosa... I vaig aprendre molt i pensava que si alguna vegada em tornava a quedar embarassada les coses serien molt diferents.

Als 15 mesos em vaig tornar a quedar embarassada! A la primera!Pensava que ens constaria anys! Itenia clar com i quan havia de fer les coses... A les 37 setmanes em vaig posar de part, la nit de cap d'any. Tenia molt clar que no podia ser a casa, però vaig portar a la clínica tot el necessari per un part natural i respectat. No va ser com jo esperava i al principi tenia moltes resistències i vaig plorar hores, però finalment vaig acceptar el que estava passant amb calma.No ens van separar i al cap d'una hora ja el tenia ben agafat al pit! Ara sí que plorava d'alegria!!! Va estar mamant més de 40 hores seguides.

Però li van diagnosticar frenell, icterícia i baixada de pes. Al dia següent de sortir de la clínica a la visita del pediatre ens van ingressar de nou pels mateixos motiusja que va baixar mes de mig quilo. Vàrem començar amb suplements i fototeràpia i en3 dies cap a casa.

Als vuit dies li van tallar el frenell però la situació no va millorar. No podia més amb la situació, un nen de 23 mesos i un altre tot el dia(vull dir tot el dia) al pit.Em van recomanar prendre galactagogs per augmentar la producció de la llet, li donava pit, desprès llet de fórmula en un suplementador i després tirallets!

Estava esgotada i estressada! El primer mes va ser molt i molt dur.

Ara li dono pit i posteriorment un biberó i la vida ha canviat per tots el de casa. Tinc temps per estar amb tots dos, estic molt feliç per poder donar pit, encara que no sigui exclusiva. Jo estic tranquil·la i ja no pateixo, ara sí que sé què he fet i estic fent tot el possible i intento gaudir al màxim dins les meves possibilitats!"

stats