-
Suposo que amb la lactància artificial, que és tan mesurada i tan precisa, les mares no deuen tenir pot a donar massa llet però amb l'alletament matern pràcticament totes les mares pensem que podem indigestar a la criatura.
-
La demanda de les criatures de pit acostuma a ser erràtica i normalment no segueix cap norma concreta i quan et penses que ja li tens el peu al coll canvien d'avui per demà! Sempre diem a les mares que la lactància és ademana*, però quan les preses són molt sovint o molt seguides qui no ha sentit por d'empatxar-los? De donar-los massa llet i causar-los ves a saber quin trastorn digestiu terrible?
I tampoc te'n lliures quan estàstranquil·lai saps com funciona la lactància a demanda, sempre sortirà algú: àvia, pediatra, veïna, fornera, dependenta, marciana.... per dir-te que et treguis la criatura del pit d'una vegada, que segur que no pots ser bo menjar tant i tan seguit, que a l'estómac de la criatura li cal descansar i que si no ho fas així, s'indigestarà de tanta llet, segur!
I aquesta és la norma que els adults volem aplicar amb els nens: "menjar massa és perillós". Però les criatures i els adult no som iguals, les criatures mengen el que els cal si els deixem i no els limitem les estones d'estar al pit. Som nosaltres els adults racionals i experimentats els que ens excedim massa sovint amb el menjar. Poseu-vos en situació: dinar de Nadal (amb aquesta calor us cal molta imaginació!) després de tot el gran àpat: els mil entrants, el pollastre rostit, els canelons de l'àvia amb aquell farcit rotund que podria ser usat com a conglomerat, tots els vins i vinets, el cava.... i tota la pesca... situeu-vos en aquell moment quan ja heu ingerit de tot i més i us porten a taula els torrons, les neules de tota la vida i les de xocolata... Situeu-vos en aquell moment que teniu el pap tan ple que penseu que esteu a punt de petar! Però la temptació i la gola us pot i encara trobeu un racó per entaforar no un sinó diversos dolços nadalencs!
Bé, doncs això de deixar-nos un forat només ho fem els adults golafres i addictes al sucre! Les criatures saben quin són els seus límits i tenen molt clar quina quantitat de llet els cal. Sé que costa confiar en una criatura de 3quiletsi poc, sé que costa fer un acte de fer i entendre que ells saben perfectament el què els cal, sé que sembla irracional i fora de tota lògica, però ells ho saben i nosaltres em de confiar plenament en ells. De la mateixa manera que un lleó, una zebra o un ratolí saben què han de menjar, perquè estareu d'acord que ningú els diu quina quantitat diària de cada nutrient els cal, les nostres petites cries saben què necessiten.
Les mares quan donem pit tot sovint voldríem que fos transparent i ambratlletesmesuradores i així estaríem més tranquil·lesperò com que no és així i no podem veure el contingut ni la quantitat que ingereixen ens cal confiar en ells i no limitar-los.
Quan una criatura menja cada mitja hora, cada hora o cada tres quarts arriba un moment que penses que no pot prendre més llet, que si pren més llet explotarà o vomitarà! I normalment no exploten però si poden vomitar. Si que és cert que de vegades vomiten o regurgiten i segueixen demanant. Si això passa i en volen més no passa res per tornar-los a alletar. No cal esperar ni un segon, si demanen teta poden tornar a menjar. I penseu que si una criatura creix tot i regurgitar no hi ha cap problema. Les regurgitacions s'acabaran com a màxim als set/vuit mesos, paciència!
Per tant si tenim present que les criatures no són golafres i que no les podem sobrealimentar i que si seguim la seva demanda no les podem empatxar, perquè ells no es reserven per les neules de xocolata, ells mengen just el que els cal i podeu estartranquil·lesque no es pot obligar mai a mamar a una criatura, mai la podreu empatxar.
*Recordeu que la lactància a demanda és sempre per criatures sanes, que han recuperat el pes de naixement, que no estan malaltes i prematures.
