Som la llet

Alba Padró i Arocas

Oxitocina

-

La Susana és una bona amiga assessora, em viscut mals moments i moments únics. Em va enviar aquest relat que avui publico. Dones, el nostre cos és un tresor!

-

"Fa poc em va trucar una amiga per dir-me que tenia el pit ingurgitat, dur i li degotava la llet... Imagino que pensareu que es tractava d’una clàssica ingurgitació mamària que es resoldria fàcilment posant el bebè al pit i potser extraient una mica de llet.... Sí però no, la veritat és que aquest situació que he viscut m’ ha fetfascinar-me davant les meravelles del cos humà i de l'oxitocina! Que podem generar simplement amb el contacte amb els nostres nadons, encara que tinguin més de 6 mesos.

Erykah va a complir dos anys al desembre, és una nena dolça, tendra a la qual li encanta regalar i demostrar amor a tots els que ella considera del seu gust. Va néixer un 1 de gener, una data molt concreta que possiblement va influir en que el seu naixement fos medicalitzat en excés. Néixer per Nadal té els seus riscos, és el millor regal que li poden fer a uns pares però no deixa treva a la nova família. La seva lactància no es va iniciar per aquestes raons amb bon peu i com peix que es mossega la cua va passar a ser un nadó de biberó.

Dormia i menjava i era i és preciosa així que tot era correcte fins que la mare va haver de incorporar-se a la vida laboral. Com a criatura cada vegada més activa, va decidir que la nit és un moment perfecte per batallar i explorar el món i el matí el moment del dia en què millor es dorm. Com sempre, els nens nostres mestres, ensenyen el camí als pares.

Tractem de respectar els ritmes dels nens, però ja és un tema més que parlat i repetit, la societat no permet a uns pares treballadors que segueixin el ritme dels seus fills. Erykah tenia cada vegada horaris més durs per als seus pares desesperats ... plors... que produïen cansament extrem, litres de cafè. Potser, gairebé tots els pares, sabem que hi ha condicions en què "no es pot ser persona" i quan acumules falta de descans durant mesos ho intentes tot.

Hi va haver uns dies en què Erykah necessitava tant a la seva mare que no podia estar d'una altra manera que no fos pell amb pell amb ella tot i tenir 18 mesos! Durant una setmana aproximadament, van estar juntes a casa: al sofà, al llit, a la motxilla ... Recordo que em va enviar una foto de les dues enganxades, fusionades.... I va passar el que havia de passar: "TINC LLET!" Després de tants mesos els seus pits es van tornar a omplir!

Imagino que voldreu saber què va passar després, si hi va haver relactació o no. Doncs, no. No n'hi va haver,però pagaria per veure la mirada de la nena quan la mare li va oferir el pit després del xoc inicial. I per descomptat confirmo que el que van guanyar les dues aquests dies en confiança i complicitat amb aquesta pujada de llet, va compensar en part aquests horaris d'adolescent que s'entesta a mantenir. I és que per un fill una mare fa de tot, fins i tot produir llet.

I com a reflexió ens queda, per si mai hem dubtat, l'efectivitat del pell amb pell com calmant, relaxant i inductor de la secreció d'oxitocina."

-

*Si voleu saber més del funcionament i funcions de l’oxitocina us recomano el llibre de Kerstin Uvnäs: Oxitocina, la hormona de la cama el amor y la sanación.