.
La lactància és cosa de dos, la lactància té dos protagonistes una mare i un fill i per reducció un pit i una boca. Un munt de peces que han d'encaixar a la perfecció.
.
I encara ho podem reduir més. Realment tota l'estructura oral de la criatura és important, no hi ha cap part que en sobri i de fet si en falta una ens pot dificultar molt o impedir la lactància.La llengua de la criatura és l'encarregada de proporcionar una lactància plaent a la mares i eficaç per les criatures, la llengua és una de les peces més grans del trencaclosques.
La lactància és una ciència en evolució i cada dia aprenem coses noves i cada dia entenem més per quins processos la lactància funciona. Gràcies a les ecografies els coneixements sobre succió i deglució van evolucionant i ens expliquen què passa amb el que no veiem i el més important és explica perquè a vegades les coses no encaixen.
Pensàvem (les imatges que acompanyen l'entrada sabem que ja no són correctes) que la llengua feia el que n'anomenaven moviments peristàltics, una mena d'onades que servien per munyir l'arèola i aconseguir la llet. Aquest moviments es pensava que anaven de la punt de la llengua fins a la part més posterior.També pensàvem que hi havia dos tipus de forces que intervenien en la succió: la pressió positiva i la negativa. La positiva era la que feia la mandíbula al pujar i subjectar el pit, la negativa era la que permetia succionar la llet dels conductes i deglutir la llet.
Doncs bé ara sembla que res d'això és així.
Quan una criatura es vol agafar segueix una coreografia concreta així que anem a pams i veiem una comparació del que dèiem abans i del que sabem ara:
ABANS
ARA
La criatura treu la llengua i sobrepassa la geniva inferior. S’acobla al pit i la llengua s’acanala en forma de U per protegir el mugró. Fa pressió positiva, eleva la mandíbula i subjecta el mugró i comprimeix els conductes. La criatura treu la llengua i sobrepassa la geniva inferior. S’acobla al pit i la llengua s’acanala en forma de U per protegir el mugró, en cap cas pinça el mugró. La mandíbula aporta estabilitat juntament amb el teixit adipós de les galtes. Porta el mugró fins a la juntura del paladar dur amb el tou, i d'aquesta manera s’estimula el reflex de succió. Porta el mugró en un punt més anterior del que pensàvem, el mugró no arriba al punt d’unió entre el paladar dur i el tou, es queda uns mil·límetres més endavant. El mugró no modifica la seva forma, només s’allarga. En aquests moments la criatura comença a succionar per aconseguir desencadenar el reflex d’ejecció de la llet de la seva mare. En aquests moments la criatura comença a succionar per aconseguir desencadenar el reflex d’ejecció de la llet de la seva mare. Els conductes es dilaten en la seva part final. En el moment que el cos de la mare respon fabricant llet la pressió negativa permet extraure la llet dels conductes i comencen les succions rítmiques i profundes. En el moment que el cos de la mare respon fabricant llet la pressió intra-oral augmenta i comencen les succions rítmiques i profundes. La llengua comença a fer moviments peristàltics: s’eleven des de la punta fins a la part posterior. Entre la succió positiva que fa i la negativa aconsegueix la llet. La llengua s’eleva i descendeix en la part posterior per permetre omplir la boca de llet i deglutir-la alternativament. La pressió intra-oral negativa és la que permet crear el màxim buit a la boca que juntament amb el reflex d’ejecció de la mare permeten alimentar-se a la criatura. I aquests punts modifiquen i molt el que pensàvem que passava i el que pensàvem que passava quan la criatura succionava amb alguna dificultat.
Ara sabem que les criatures que tenen dificultats de succió el que fan es compensar aquestes dificultats i això és el que pot interferir molt en la transferència de llet o fins i tot poden malmetre el mugró: crear clivelles de major o menor grau, punts blancs, obstruccions i mastitis per mal drenatge.
Per exemple les criatures amb tel com que no poden col·locar bé la llengua per acomodar el complex arèola/mugró el que fan és pessigar-lo amb la geniva, el comprimeixen i modifiquen la forma. Quan un mugró surt de la boca de la criatura com la punta d'un pintallavis indica que la criatura el comprimeix. Com que dins a la boca adapta una forma incorrecte toca el paladar i aquest contacte produeix un efecte llima que també el pot malmetre.
Les criatures també augmenten la succió oral negativa, l'augmenten tan que el que acostumen a produir és una ferida al mugró, per que sigui més senzill penseu en un petó. Un petó no fa mal però penseu ara en un xarrup al coll d'aquells d'enamorats, això ja fa més mal, oi? Doncs el mateix succeeix amb el mugró si s'aplica massa força en la succió, el mugró en surt malparat.
De petita m'agradava fer trencaclosques, ara que no tinc temps de fer-ne m'apassiona veure com en la lactància han d'encaixar totes les peces perquè tot funcioni com cal!
*La imatge pertany a la web de Brian Palmer, desaparegut recentment.
