-
Avui entrada dedicada a les parelles. A les parelles que es queden a casa quan la mare torna a la feina. A les parelles que tenen cura dels seus fills a les nits, quan les mares treballen.
-
La tornada a la feina no és fàcil per ningú, però si la tornada a la feina de la mare és en torn de nit el paper més complicat el tenen les parelles. És clar que per la criatura tampoc és fàcil i per les mares deixar-los tantes hores resulta angoixant però la parella és la peça clau! De dia les coses sempre semblen més fàcils però de nit quan tots estem esgotats, quan les criatures no volen saber res del món ni de ningú... Haver-se de fer càrrec d’una criatura és digne d’elogi!
Moltes parelles pateixen per l’arribada del moment. Cóm ho podran fer? Com els calmaran? És millor treure el pit? Potser millor començar a preparar les criatures setmanes abans que es produeixi el temut moment?
No hi ha respostes concretes però sí idees que poden fer més fàcils aquestes llargues nits sense la mare.
En primer lloc tenir clar que preparar-se setmanes abans serveix per angoixar-se, enfadar-se i preocupar-se per avançat. Quan arribi el moment arribarà i serà el moment d’angoixar-se. Perquè les primeres nits dormireu poc, no hi ha res a fer!
El que sí podeu fer és potenciar el vincle amb la criatura, observar quan té gana, quan està cansada, quan vol festes... Com més us coneixeu molt millor!
Moltes parelles arriben a pensar que la culpa de que tot sigui tant complicat és de la teta, perquè si la criatura prengués biberons notrobaria a faltar a la seva mare i per tant les absències serien més simples. Potser és cert que per les parelles seria més simple si fos així però com a pares sempre volem el millor per les nostres criatures i per una criatura que pren pit i que s’ha de veure en el tràngol de passar hores separada de la seva mare el millor és el pit. Retrobar-se després de la feina els permet sentir-se bé.
A les nits mentre la mare hi sigui, i si feu collit, podeu modificar l’ordre al llit de manera que la criatura estigui entre el pare i la mare de manera quan es desperti a les nits per demanar teta la parella pugui començar a practicar les tècniques que farà servir quan estigui sol: carícies a l’esquena o als peus, cantar cançons de bressol,tocar el cap i els cabells... Tot el que penseu que li pot agradar i que resulti relaxant.
Un dels temes que preocupa més és planificar com se li donarà la teca. És evident que aquest punt difereix molt segons quina sigui l’edat de la criatura però cal intentar definir-ho.
Sabeu que podeu fer servir el biberó (si la criatura no rebutja la tetina) sempre que sigui amb el mètode Kassing i la tetina òptima. Si la criatura no porta xumet a vegades no el volen, es desesperen i cal experimentar amb més mètodes:
Hi ha nens que s’ho prendran sense problemes, altres que menjaran la quantitat suficient i justa per aguantar que la mare torni i altres que quan entenguin que la mare no hi és a les nits preferiran dormir.
Sigui com sigui, les primeres setmanes poden ser un xou, esgotadores i complicades però poc a poc amb amor i temps tot s’aconsegueix i cada família trobarà les seves solucions. Així que parelles, molts ànims! Ho podeu fer i ho fareu genial!! Gràcies per la vostra ajuda i per entendre que a les mares i les criatures els cal mantenir la lactància i retrobar-se després de la separació.
