Criatures 09/07/2012

No m'agrada fer cua...

4 min

-

En una entrada de fa mil anys ja us vaig parlar de la meva simpàtica fornera que repartia consells de lactància amb habilitat criminal per enfonsar el client. Ha tornat... I no està sola....

-

Per qui no ho sàpiga tinc un restaurant, i vaig vestida com l’ocasió ho requereix i com que visc al costat de la feina vaig de casa a la feina disfressada.Ja sabeu que jo no visc de la lactància, per tant molta gent que em coneix de la feina desconeix que faig quan vaig amb roba de carrer.

Dimecres vaig sortir de la feina i vaig anar a comprar pa per sopar. I hi havia cua, cosa força habitual però en aquest cas semblava una reunió.Hi havia una noia amb una criatureta de poques setmanes entre els braços. I un munt de dones voltejant al seu voltant com borinots tafaners, dones que feia ja més d’un parell o tres de dècades que havien estat mares.

Per un moment vaig pensar que una retirada a temps era una victòria, i que podia sobreviure sense pa per sopar, però com que el Julio Basulto diu “que el pa no engreixa” i com que la curiositat em podia em vaig decidir fer cua i unir-me a la reunió.Això si amb l’orella parada!

Totes les dones, fornera inclosa, estaven d’acord que la nena era preciosa i s’assemblava molt al seu pare (com no!) també estaven totes d’acord que anava massa abrigada i segur tenia calor, bé una opinava que potser amb l’aire condicionat de la botiga podia tenir fred a les manetes però en general estaven d’acord. La mare només somreia però estic segura que maleïa el moment en el que havia decidit anar a comprar pa.I de sobte entre totes les veus es va sentir una pregunta que va fer callar a totes les lloques:

- I te la cries tu?

Totes miraven a la noia esperant la seva resposta.

-Sí- Es va atrevir a dir entre dents.

I va començar la tempesta d’opinions!!!!!!Gresca, xerinola i alegria!!!! Hauria cridat:" Jo només vull una barra de pa!!" però ja no podia evitar escoltar aquell desgavell de mites, mentides, falsedats i despropòsits des de el meu anonimat!

Totes van concloure immediatament que alletar era el millor, no en tenien cap dubte, però al cap de mil·lèsimes de segons el discurs es va tergiversar.Alletar era el millor i ho tenien clar i elles havien alletat, no van arribar a dir quan temps però deien que ho havien fet. La filla d’una d’elles no havia volgut donar el pit i va començar la justificació pseudocientífica que diu que les criatures: es crien igual.

Van passar a recordar que és el millor però que resulta terriblement sacrificat per les mares, que no es pot fer res, que amb pit demanen molt sovint, que les mares han de vigilar el que mengen, que hi ha qui no pot perquè no té llet, que la filla d'una coneguda tenia la la llet dolenta ( no seria mala llet??) que a més alletar fa mal i que ara la llet artificial és igual que la llet materna...

La mare pobre incauta intentava defensar-se i parlar, però semblava que parlava en alguna llengua morta o que les dones s’havien tornat sordes de cop perquè cap d’elles l’escoltava.

I jo, jo que només volia una barra de pa, si és que no m’agrada fer cues perquè s’ha d’aguantar cada conversa i cal mossegar-se la llengua d'una manera! I jo amb cara neutra, intentant mimetitzar-me amb el pa de motllo i els croissants perquè no tenia ganes de donar explicacions de cap mena, jo només volia la meva barra de pa!!!!

I vam arribar al punt on la fornera va agafar la batuta: que alletar molt bé però que alletar a nens que caminen i tenen dents no toca, que quin fàstic, que això no és normal, que és vici dels nens, que a qui se li pot acudir.... I jo pensant per què no hi ha disfresses s’assessora de lactància? perquè anar vestida de cuinera no et dona molta credibilitat si parles de tetes, ella amb la disfressa de fornera i jo amb la de cuinera el tema hauria quedat amb taules!

Va començar a sonar el telèfon d’ALBA així que vaig pujar la veu i vaig dir-li a la fornera: una barra de pa SISPLAU!I vaig respondre al telèfon d’ALBA amb tota la claredat i bona dicció de la que vaig ser capaç: HOLA; Alba lactància materna, diga’m?

Vaig atendre la consulta allà mateix i vaig penjar el telèfon.El silenci....Vaig desitjar-los una bona nit i vaig convidar a la noia a venir al parc el dilluns, vaig sortir amb la meva desitjada barra de pa, mentre sentia que una clienta preguntava a la fornera: Però aquesta noia no és la "del Racó"?

Em vaig sentir com el súper heroi que té una vida secreta, com Superman quan va vestit de carrer i a sota i amaga la capa i els superpoders! Sí sóc assessora de lactància i no m'agrada fer cua!!!!

stats