No heu somiat mai en ser una d'aquelles noies fantàstiques? Qui ha dit que no podem ser una d'elles? Amb l'arribada de la maternitat em vaig tornar molt passota i vaig optar per no complicar-me gens la vida. I una de les coses queme la complicaven era haver de portar empapadors de lactància. Els empapadors sempre m'han recordat les compreses. Aquelles compreses gruixudes de cotó i cel·lulosa que portàvem fa mil anys, que et feien sentir com si portessis bolquers. Mai les vaig poder suportar, mai, i per això em vaig passar als tampons, bé ara a la copa vaginal... Però aquest no és el tema.
El tema es que els empapadors m'eren d'una incomoditat majúscula! Quan em vaig començar a preparar la lactància de la Maria, com que jo volia donar pit, em vaig comprar un paquet d'empapadors. I aquells empapadors, juntament amb l'horripilant tirallets de xeringa que em vaig compraren una coneguda botiga de roba i accessoris de nadons, eren la projecció de la meva lactància. Em recordo asseguda al meu balancí amb una panxapronunciada tocant aquells empapadors amb devoció.
De fet, m'havia passat el mateix als 10 anys quan em feia il·lusió tenir la regla i "practicava" amb les compreses de la meva mare. Quines ganes de ser gran i tenir la regla que tenia i que poc realista era! I de la mateixa manera que em vaig adonar al cap de dues hores de la meva primera regla, que portar aquelles compreses era un càstig diví, el mateix em va passar amb els protectors. Els primers protectors me'ls vaig col·locar a la clínica al cap de poques hores de parir. Quina estafa. Per si no m'heu vist mai de cos sencer, us informo que en estat de repòs els meus pits fan una bon volum, per entendre'ns, una talla 100. En estat productiu, el volum lluny de mantenir-se augmentava. Així que en ambdues lactàncies em vaig plantar amb un volum toràcic remarcable, que lluny de fer goig em feia nosa! I si aaquest volum extra li sumem un protectors, que en el fons només són un mil·límetres extres, però a mi em feien sentir com la Sabrina en el seu millor cap d'any! A més calia estar 24 hores amb el sostenidor posat, hi ha cosa més incòmode que dormir apretada per tot arreu? Així que vaig optar per deixar rastre en aquest món. I el deixava de manera literal.
Per anar per casa; vaig apujar la calefacció, la factura d'aquell gener del 2000 en dóna fe, i anar amb una samarreta vella per casa, sense sostenidor i sense res. Visca la llibertat d'expressió! La llet emrajava dels pits pletòrics i em rodolava panxa avall fins caure en caiguda lliure fins els meus peus i, si no hi havia punteria, al terra directe. Jo crec que el parquet de casa brillava tant per tanta hidratació natural al que el tenia sotmès diàriament. Llet va!!!! Però és clar, hi ha cosses que es poden fer a casa i coses que al carrer no són viables, a més segur que hi ha una ordenança cívica que prohibeix tal espectacle.
Sabeu com detectar una marelactant a la que no li agraden els protectorsentre 100 dones? Mira al pit, nena!!! I el volum pot ser un signe indiscutible, però hi ha un altre que no deixa dubte. Els cèrcols de llet a la samarreta! Sí, aquest era el meu punt feble. La meva roba de carrer em delatava! Cèrcols humits a les meves bruses, sostenidorsxops i freds. Miss samarreta mullada i gelada 2000!
I què em dieu de les nits? Vaig descobrir què eren les nits humides arran de ser mare! Em despertava a mitja nit amarada de llet i, el pitjor de tot, congeladeta! I una que es va veure tots els capítols de McGyver, feia els seus invents nocturns. El llit ple de tovalloles. Vaig descobrir que una cosa és on les col·loques i un altre on emigren durant la nit. Sempre cap a la zona dels peus o del cap, però no es mantenen al mateix lloc, MAI.
Ho vaig intentar amb els guants del forn, sí ja ho sé friqui total, però ara us puc dir i garantir que no funciona. No cal que ho intenteu.
Per sort amb la lactància de l'Abril no em va caldre pràcticament cap invent per controlar les pèrdues de llet. Vaig patir els cèrcols a la roba durant els primers quinze dies i després ni gota ni gota! Vaig seguir la lactància sense pèrdues importants. I vaig poderdeixar la meva etapa de Miss Samarreta Mullada enrere!
