En aquesta vida cap aliment no és bo ni és dolent si es prenamb moderació. I la lactosa no és un cas diferent. Fa un parell de setmanes em va trucar una mare per dir-me que havia decidit treure's llet. Fins aquí tot normal. Però el que volia fer era treure's tota la llet del pit, llençar la primera llet de l'extracció i donar-li a la seva criatura només la part greixosa de la seva llet, perquè erala BONA, la primera no valia per res.
I jo amb els ulls com plats! No li volia donar lactosa a la seva criatura?!
La lactosa és l'aneguet lleig de la família, tothom la veu com el dimoni, sembla que ningú en vol saber res de la pobra lactosa. Però avui reivindiquem la importància de la seva existència en la llet materna i valorem totes les funcions que fa, que no són poques!
La llet humana és rica en lactosa, de fet és la llet demamífer que té més lactosa. I això per què? No és tan dolenta la lactosa? Doncs no, anem a veure-ho punt per punt:
- La lactosa es forma a la glàndula mamària a partir de la glucosa. El contingut de lactosa de la llet no es veu molt afectat per la dieta de la mare o el nivell de glucosa a la sang.
- La lactosa és un carbohidrat, un sucre, que aporta el 40% de les calories totals de la llet materna. El segon lloc l'ocupen els greixos i per últim, en menys nombre, les proteïnes.
- Per cada 100ml de llet materna hi ha entre 6-7 grams de lactosa. La de vaca 4-5 grams per 100ml, la de marsopa 1-1'5 grams per 100ml. Està clar que no creixem igual.
- La lactosa és present a la llet de tots els mamífers. Cada mamífer té una llet específica pel creixement de la seva cria i això es determina per una composició diferent i adequada al ritme i necessitats de creixement del petit, no és el mateix un porc, que una ratapinyada. Com més lactosa té la llet del mamífer més gran es el cervell de la cria i més lent i complex el seu creixement.
- La lactosa facilita l'absorció de calci, fòsfor i magnesi.
- El més evident, perquè totes hem tastat la nostra llet, és que la llet materna és molt dolça. La lactosa és la que dóna aquest gust especial. Aquesta característica és important ja que el gust dolç atrau als humans i ens verifica que allò que estem prenent no es tòxic ni té verí. El calostre té poca lactosa i per això és més salat, la seva funció principal no és la nutrició és la protecció del nounat.
- La lactosa és un disacàrid (conté dos sucres) quan arriba a l'intestí de la criatura i gràcies a l'enzim lactasa que treballa en els budells la lactosa és desconjuga. La lactosaes transforma en dos sucres: en glucosa i galactosa. La glucosa com be sabeu dóna energia, és el sucre que fa rutllar el cos de la criatura. La galactosa necessària per a l'activitat de les cèl·lules cerebrals i ajuda al funcionament del sistema nerviós central.
- La lactosa es converteix en àcid làctic per l'acidificació de la llet. La conversió és causada per enzims del Estreptococs lactis i molts altres organismes que aconsegueix mantenir el budell de la criatura impermeable a molts bacteris perjudicials.
Un apunt: recordeu de no confondre la IPLV amb la intolerància a la lactosa que normalment és transitòria i causada per una pèrdua d'enzim ( lactasa) del intestí, per una diarrea per exemple. O la intolerància a la lactosa que es produeix quan som grans perquè poc a poc anem perdent la lactasa del intestí i digerim malament la llet. Què us sembla? No sembla tan terrible con la pinten no? Des de els grups de suport em repetit per activa i per passiva que cal que la criatura arribi a la llet del final i sembla que no sigui important la llet del inici, però ja veieu que en la composició de la llet materna tot és important i cada substància té la seva funació.
La lactosa és vital pel creixement de les nostres criatures i no pot ser considerat l'aneguet lleig perquè no fa res de dolent si les criatures la reben en la quantitat que els cal.
