Seré breu, hi ha coses que no puc entendre, hi ha coses que em superen i em fan mala sang...
Ahir em va trucar una llevadora d'un hospital. Té un grup de post part i el divendres tindrà una mare a la consulta i em volia comentar el seu cas per veure com reconduirla lactància.
Us explico; La dona en qüestió pareix i en el moment del part té un problema físic que fa necessària l'administració prolongada d'un medicament. El pediatra li indica ala mare que lamentablementli cal prendreun medicament incompatible amb la lactància i que la criatura no pot ni fer una primera presa. El metge va llegir les indicacions del vademècum o del prospecte del medicament on diu literalment:
"Lactància: Consulti al seu metge o farmacèutic abans de prendre qualsevol medicament. No es recomana prendre XXXXX 2,5 mg durant la lactància, llevat que el seu metge li ho prescrigui. Ell li indicarà si ha de suspendre la lactància o interrompre l'administració d'aquests medicament."
Sembla que no hi ha volta de fullsuspendre ointerrompre. Tot i que només diu "no es recomana". Però l'ordre de la frase ens porta a pensar que alletar i prendre aquest medicament no és possible.
La mare li fa cas i elque faéstreure's llet durant un mes i la llençar-la. El divendres acabarà el tractament i ha consultat per saber si una vegada l'acabi pot donar el pit de manera immediata. I sabeu què ha ditel pediatra? Doncs que cal esperar uns dies, potser tres, potser una setmana, potser un mes més.
La llevadora ahirem va enganxar al carrer de tornada cap a casa amb les nenes. De memòria em sé uns quants medicaments però evidentment no tots, pertant,per no errar-me prefereixo ser prudent i li vaig indicar on ho podia mirar. Tot i així de memòria estava pràcticament segura que el medicamentera derisc 0 amb la lactància, és a dir no cal suspendre o evitar l'alletament.
Vaig arribar a casai directaal ordinador, busco a la web de l'Hospital Marina Alta i efectivament el medicamentno té cap risc per la criatura!
I aquí començo a indignar-me! Una dona que es treu religiosament llet cada poques hores durant un mes és una dona que vol alletar, que considera important la lactància perquè si no hagués considerat així no s'hauria tret llet durant un mes amb el que té d'esgotar aquest ritual i a més tenint que llençar la llet i donar-li llet artificial a la criatura.
I ara què???? Qui ens assegura que aquesta criatura alimentada amb biberons s'agafarà al pit? Qui li diu a aquesta mare que ha estat en mans d'un inepte? Qui li torna aquest mes en la que seva criatura s'ha hagut d'alimentar de llet artificial?
La formació continua és bàsica siguis pediatra, doula o assessora. No podem donar res per suposat ni podem jugar amb la vida dels altres d'aquesta manera! I les bates blanques que tracten amb material sensible hi ha coses que haurien de començar a saber. El primer manament és que els prospectes dels medicaments no són una font d'informació fiable.Les farmacèutiques es cobreixen les espatlles i amb aquests avisos als prospecteseviten fer-se responsables de qualsevol reacció causada ala criatura per l'ingestió del medicament a través de la llet de la seva mare. Però és fan responsables de totes les lactàncies que se'n van a la merda per seguir els vademècums?
Tots som humans, tots en equivoquem , tots podem tenir un mal dia però hi ha coses que clamen al cel. No es pot jugar d'aquesta manera amb les mares i les seves criatures. Ja sabem que la lactància materna té molt poca importància per molts professionals però arriba un moment que estic farta de les cagades de molts professionals ( ull com tot a la vida n'hi ha d'excel·lents) i que em toqui a mi una simple auxiliar de clínica, perquè el títol de IBCLC no està reconegut al nostre país, contradir a un pediatra no té nom!
Espero que aquesta mare tingui molta sort i que aquest nen es sàpiga agafar el pit sense massa dificultats.
Com era allò?... La feina ben feta... Tarjeta vermella directa!
