-
Em temo (per vosaltres ho dic) que aquesta setmana serà monotemàtica: La Maria, la Laura, el Nacho i el David ho centren tot.
-
Quan dijous vaig enviar la demanda de llet al Facebook, el meu cervell estava una mica out of service i em dominava el cor, les entranyes, el ventre.... Jo sóc terriblement racional, terriblement prudent i mesurada i la tarda de dijous vaig trencar els lligams amb el meu cervell.
Sé sobradament que la llet materna transmet malalties infeccioses, sé perfectament que pot ser un perill infravalorat i que jo des de aquí he criticat i he posat en dubte les donacions incontrolades, la lactància creuada, les dides.... i de cop em salto tot el meu raciocini i em llanço a la piscina! Però us vull explicar que tot i que tot té un risc intentem minimitzar-lo de manera que la llet que rep la Laura és en primer lloc d’assessores d’ALBA (de compis de la Maria), en segon lloc de mares que van parir amb la Inma Marcos (com la Maria), en tercer lloc de mares donants de llet del banc de Sang i Teixits que saben com n’és d’important estar sana i tenir uns hàbits saludables per poder donar llet i en quart lloc de mares lactants de grups de suport. Aquesta llet, per precaució i per tranquil·litat de tots, la pasteuritzarem amb un mètode casolà que ens ajudarà a estar del tot segurs de que la Laura no patirà cap risc.
La Laura també ha tingut quatre dides, tres amb molta llet: la Soraya, la Jemina i la Noemí i dues amb menys llet: la Cristina i la Núria, que em diuen que els neguiteja donar el pit a la Laura perquè tenen poca llet (o gens). Realment he entès que és igual, que en aquest cas és el de menys, que és un detall a tenir en compte si fos la única font de nutrició de la Laura, però és un detall que no té massa importància quan parlem de lactància en la seva globalitat, perquè alletar no és només alimentar, és nodrir de manera complerta, nodrir en cos i ànima! La Laura succiona i és calma, les seves dides intenten que estigui relaxada i que se senti bé, i això és pot fer amb llet o sense.
Això que la Núria deia que tenia poca llet ho vaig escriure dilluns. Ahir la Nuria, que té una nena lactant de 35 mesos, va anar a fer de dida de la Laura i la va suplementar amb una xeringa mentre l’alletava; ja que d’aquesta manera feia dues coses a la vegada i estimulava a la Laura a succionar. I sempre ho diem però mai ens ho creiem del tot: el nostre cos és poderós!!! El seu cos sencer que produïa poca llet va reaccionar davant la succió i va començar a produir llet a raig!!! Què meravellós és el cos d’una dona, que infinitament savi i perfecte!
Entenc que per qui estigui fora d'aquest món aquestes coses li poden sonar molt i molt estranyes, perquè ens compliquem així la vida si li podem donar llet artificial a la nena.... Doncs perquè la llet artificial també té riscos i sobre tot perquè és el que volen els pares de la Laura! Intentem que la raó domini el procés, però el cor ens dirigeix!
Gràcies a dides i donants per la vostra generositat infinita!
