-
Aquesta entrada era pel dia 13, pel tot el que va ocórrer no la vaig poder publicar, ho faig avui que pren més significat que mai.
-
Avui fa 58 anys (13 de juliol) que va morir Frida Kahlo, el moment ideal per parlar d’aquest quadre que sempre m’ha corprès. I abans de res vull donar les gràcies a la Montserrat Estalle per la seva ajuda a l'hora de fer aquesta entrada.
Quan mires un quadre t’omples de sensacions, de sentiments i d'interpretacions sobre el que veus. Les meves interpretacions sobre el quadre eren una mica fosques: aquesta cara negra de la dona, el pit transparent, el cos de la pintora tant petit i fràgil, el seu rostre adult.....
La pintura es titula “Mi nana y yo” per tant no és la mare de Frida Kahlo la que plasma en el quadre és la seva dida: la dida que la va alimentar físicament i la de que es nodreix culturalment ja que era una índia mexicana.
La mare de Frida no la va poder alletar perquè la seva germana Cristina va néixer just onze mesos després d'ella. Per tant la producció de llet de la seva mare va desaparèixer deixant a Frida sense nutrició. Va haver de ser alletada per una dida la qual la família va contractar per a aquesta funció tot i que va ser acomiadada més tard per beure en hores de feina.
La relació entre elles sembla distant i freda, reduïda al procés pràctic d'alimentació. Com que la pintora plasma una situació que evidentment no recorda, el nadó té un cap d'adult i, per què Frida no podia recordar les faccions de la dida, la va pintar amb la cara coberta amb una màscara funerària precolombina. Frida va escriure sobre aquest quadre dient: "Estic en braços de la meva dida, amb la cara d'una dona adulta i el cos d'una nena, mentre la llet cau dels seus mugrons com si fos del cel"
La dida que alleta a Frida (la nodreix i és com la seva mare, el seu origen) porta una mascara originaria de Teotihuacan, que en nàhuatl vol dir; "lloc on van ser creats els Deus". Frida feia servir moltes vegades imatges relacionades amb l’art precolombí. La lectura que podem fer del quadre és que el seu aliment, allò que la nodria, del que se sentia filla i descendent era de la cultura ancestral del seu poble. Si ens fixem en els colors i la simbologia que tenien per a ella, podem veure que el predominant en el fons es el blau, que segons ella eren la puresa, l’amor i la tendresa.
La dida no abraça o bressola a Frida... La mostra com una ofrena per al sacrifici. L'espai per a un text en la part de baix del quadre suggereix que Frida pretenia pintar un "exvot" però mai va arribar a escriure el text. En aquesta pintura, Frida va transformar l'expressió maternal de la "Madonna i nen" en un reflex de pèrdua i separació de la seva pròpia mare, amb la qual mai va estar molt unida.
Frida considerava aquesta una de les seves obres més poderoses i realment sobta i resulta impressionant, les dides potser feien la seva feina i alletaven els fills dels altres per un jornal, deixant tot sovint els seus fills sense protecció ni nutrició, però es fa estrany en vista dels últims fets, que la lactància pugui ser només mercenària i que les dides no arribessin a sentir res per les criatures que alletaven.
