-
La portada de TIME ha remogut les xarxes socials, també la premsa que s’ha fet ressò tant de la foto de la portada i com de la necessitat o no d’allargar la lactància.
-
Dimecres La Vanguardia va tenir el detall de publicar dues planes de reportatge sobre lactància materna prolongada amb fotografia immensa d’un bebè a la teta (potser no tenien fotos de criatures d’un parell d’anys? Per cert faig un apart per dir que la criatura de la foto mama de pena, uns ulls molt bonics però una posició terrible), també un article firmat per les mateixes periodistes sobre la figura del pare i un article d’opinió de Susana Quadrado.
Si només t'ho mires per sobre impressiona, abans d'entrar en materia la primera visió és sorpenent! Que un diari com La Vanguardia dediqui tant de temps i d’espai a aquest tema és alucinnat! Però el que hauria d’haver estat una bona lectura va aconseguir fer-me remoure el dinar! M’havien avisat que comprés el diari perquè l'article era terrible però sempre penso que estic curada d’espants, així que vaig pensar que segur que no n’hi hauria per tant... ERROR!!!!
"Aferrament mare fill, fins quan? La criança amb aferrament ressorgeix amb força, però els experts demanen no caure en extrems"
I qui són els citats experts us preguntareu, doncs Javier Urra i Gemma Cànovas. He buscat a la xarxa informació de ambdós com a experts en lactància i no he trobat res de res. Com pot ser??? Si aquests són els experts que ens han de parlar de lactància ja podem plegar perquè si no tenen formació específica en el tema de què parlaren?! Doncs com no podia ser d’un altre manera l'article és ple de les seves sentències, opinions i perjudicis:
“El nen s’ha de socialitzar, i això implica deixar el pit”
(És clar al pit no es socialitzen, els tenim aferrats al pit sense que puguin descobrir que hi ha un món més enllà de la teta!)
“No considero lògic que als dos anys es segueixi alletant”
(I jo no considero lògic que ens gastem milions ens armament però la meva opinió no val res!!)
“Hi ha un moment en el que cal tallar el cordó umbilical que uneix mare i fill i permetre que aquest comenci a valorar i a aprendre del seu entorn”
(Visca la metàfora, quin país de poetes!)
Molt bé. Aquesta és la seva opinió però poden contrastar aquesta opinió? Ens poden aportar la informació científica que avali i corrobori les seves paraules? Em temo que no! Aquests estudis en contra de la lactància materna prolongada no existeixen perquè justament han demostrar el contrari que la lactància materna prolonga i el reconeixement global de les necessitats de la criatura, que proporciona la criança amb afarrament, ens proporciona criatures autosuficients, madures i amb una elevada autoestima perquè han vist sempre les seves necessitats bàsiques cobertes.
No dubto que siguin uns psicòlegs boníssims però saben de lactància el que jo de física quàntica, o sigui res de res! Torno a dir, que cada una criï com vulgui les seves criatures però si voleu atacar i dir-nos que no és lògic o que no us sembla bé feu-ho amb arguments contrastats perquè dir-nos que és la vostra opinió és igual a res.
Tema a part és l'article d’opinió de Susana Quadrado. En efecte és un article d’opinió perquè deixa ven clar què en pensa de la lactància, del collit i de la criança amb aferrament. Se li veu el llautó a la senyora Quadrado! No li agrada aquest moviment al que anomena “Motherphilia”.El seu article és ple de mala llet i sarcasme, de desconeixement tenyit d’aquest feminisme actual que es dol de que les dones vulguem tornar a criar, en tots els sentits, a les nostres criatures i un desconeixement total del què significa aquest tipus de criança i com no sempre sota la mateix calúmnia que diu que aquest tipus de criança implica malcriar les criatures, donar-los la batuta de comandament de les nostre vides i poca cosa més!
N’estic tipa! Estic tipa de tants perjudicis de tanta feminista a ultrança que em vol converir en un home i que afirma que la criança amb aferrament és sacrificada i devastador per les mares! Això no ens ajuda!
Si ens voleu ajudar lluiteu perquè les dones puguin fer el que vulguin! Lluiteu per aconseguir baixes maternals amb cara i ulls, per tenir permisos de lactància dignes... I fins que la ciència no demostri el contrari que ens deixin decidir! Perquè no us erreu amics de la Vanguardia, la lactància materna potser no és l’opció ideal per totes les mares però és el que esperen el 99, 9% de les criatures! I en el cas de no poder gaudir de la lactància, pel que sigui, es pot gaudir i acompanyar el creixement físic i emocional de les criatures! Fins quan podem alletar?FINS QUE VULGUEM!
