Som la llet

Alba Padró i Arocas

Espinacs, cotxe i platja

--

Fa uns dies, abans de les mini vacances, vaig coincidir amb una amiga de la infància. Ella també té fills i és curiós veure com tot el que abans teníem en comú ha desaparegut del mapa.

-

Fa vint-i-un anys (any amunt any avall) ens agradava el mateix grup de roquers melenuts, les mateixes series de televisió, les mateixes revistes, el cinema..... I ara, ara que som mares les perspectivesi les aficions són diferents.

Vam estar xerrant i quan es va assabentar "a què em dedico” no va trigar ni dos segons en dir-me que ella no havia volgut donar el pit, vaja que no va voler ni intentar-ho que això de donar el pit era molt esclau i molt sacrificat i ella no volia renunciar a la seva vida per amorrar-se un nen a la teta.

I vaig procedir a fer el que faig sempre en aquests casos: Interjecció, sospir, silenci i mossegada de llengua...

La xerrada em va aportar poca cosa, però si em fa fer pensar quines coses són per mi un sacrifici i com que una és molt aplicada vaig fer una llista:

  • Menjar espinacs (ho sento Julio Basulto... puagggg puagg i repuagg fan gust a terra)
  • Sortir de festa i anar a dormir a les tantes (no puc, no puc, no puc... em clapo!)
  • Planxar la roba(em rebenta! I em surt fatal!)
  • Fer un viatge llaaaarg en cotxe (claustrofòbica que és una!)
  • Anar a la platja a l’estiu (només la Bea ha aconseguit fer-me passar 8 hores a la platja)

I diria que poques coses més em resulten un sacrifici... Però la lactància no va ser en cap cas un sacrifici ni vaig ser esclava de ningú durant els 102 mesosamb intermitències en que vaig alletar les meves filles. I pensant, pensant he arribat a la conclusió que quan gestes crees i quan alletes et buides. M'explico:

Gestar és relativament simple. Fas la teva vida i el teu cos funciona sol. Potser sacrifiques certs àpats, la roba, la figura... però poca cosa més.

Sacrificar-se és fer unaconcessió dolorosa, renunciar... Està clar que implica tot de coses negatives que fas a contracor i de mala gana però:

Alletar m'ha obligat a renunciar a coses? sí.

Ha estat dolorós renunciar a aquestes coses? no.

Alletar no és un sacrifici niés esclau, “només” requereix donar-se del tot sense restriccions ihi ha qui no vol assumir el repte de despullar-se, de desfer-se de lamare que es pensava que seria, dels convencionalismes i el què diran, nedar a contracorrent i entregar-se a un amor tan incondicional com irracional. Un amor que et porta a entregar-te al 100%, que no et deixa menjar, ni anar al lavabo, ni dormir, a vegades et manté retinguda a casa... I la linea entre agafar-s’ho com un sacrifici o com una situació desitjable, temporal i meravellosa és molt fina.

Recordo que abans de parir, quan estava embarassada de la Maria, una dona em va dir: I quan la nena neixi fes que s’adapti a la teva vida, res d’adaptar-te tu a ella. M’ho vaig creure temporalment. Era lògic, com podia ser que una criaturaacabada d’arribar dominés la meva vida si jo feia 23 anys que anava fent, per quina raó havia de deixar de fer per un trosset de carn de tres kilos? Quin sacrifici no poder fer el que vols a cada moment! Quin sacrifici no poder seguir amb el teu dia a dia!

Però en algun moment que no puc determinar després de parir, les meves prioritats i la meva percepció del que era un sacrifici van trastocar-se. Alletar em va fer buidar-me, em va obligar a fer-me oblidar de mi mateixa, del meu jo, em vaportar a donar-me, entregar-me i esborrar-me del tot. Però lluny de fer-me desaparèixer com a dona, que molts és el que opinen, em va fer dibuixar-me de nou. I de cop descobreixes que ets una persona nova, una dona nova amb interessos nous, amb nous talents i noves prioritats.

I sí és cert, alletar és esgotador i et passes setmanes (en especial amb els primers fills) que sembla que no fas altre cosa que alletar i “la teva vida” és tan diferent que costa situar-se i entendre el que fas, però és que quan ets mare ja no ets TU, ets NOSALTRES. I aquest NOSALTRES és temporal i únic en la vida tant de les mares com de les criatures.

Perquè jo ara no seria aquí si no hagués fet aquest meravellós sacrifici!!

* Fotos de la web d'ALBA lactància