L’entrada de dilluns va crear una mica de polèmica i ara tinc temps i ganes de parlar-ne.
Una de les meves germanes grans, la Rita, em va fotre bronca (amb carinyu) el dimarts per l’entrada del bloc de dilluns. Calia? Em va dir. Calia complicar tant la troca? No, potser no calia però em vaig deixar portar per la mala llet, per un tema familiar que fa temps que em recrema.
Jo sóc filla única, amb la Rita ens vam “adoptar” de grans, i per tant no hi ha criaturesa la meva branca familiar. El meu marit per contra té set germans que evidentment han tingut fills. Normalment ens veiem una vegada a l’any o menys i les nostres trobades familiars s’ha evidenciat un fet. Ells (elles) consideren la lactància prolongada, més de 4 mesos, un vici icom podeu imaginarper mi la lactància prolongada, més de dos anys, no és cap vici. Un vici és una qualitat dolenta d’una persona, un defecte, una imperfecció, tenir ganes de quelcom i no sabers’en abstenir...les meves filles no tenien cap vici.
Algunes de les cunyades del meu marit han tingut fills més tard que jo, els seus fills grans són uns mesos més grans que l’Abril ( 5 anys). Quan anàvem a veure’ls jo ja era assessora de lactància i ho sabien, fins i tot he assessorat veïnes del poble per telèfon. Evidement tothom ha de fer el que vulgui amb la criança dels seus fills però no cal vendrem la moto sinceramentem sembla massa.
Recapitulem.
Mentre només tenia a la Maria la nostra lactància era per ells un xou i va ser un xou des de la primera vegada que van veure a la Mariaquan tenia cinc mesos escassos. La lactància a demanda ja era per ells una presa de pèl per part de la nena i tot just era un bebè.
Quan va anar creixent ella seguia demanant teta en públic sense horaris.Una de les últimes vegades en un casament familiar una dona, per mi una desconeguda, però part de la família es va atrevir a dir-me mentre en una mà tenia un cigarret i en l’altra un cubata, que la nena estava “envicidada” amb la teta. És més em demanava per quina raó li permetia! I jo em els ulls com plats. És clar fumar i beure avui en dia no és un vici és una malaltia.
La lactància sigui prolongada o no, no es pot qualificar de vici. No barregem el tocino amb la velocitat, veure un comportament sexualitzat o indecent en la lactància demostra que el que mira té una mirada perniciosa i desenfocada que li fa veure el que no és.
Elles han tingut fills i han alletat períodes breus. És clar que és millor això que res, si no ho discuteixo és tot un èxit. Si jo callo perquè elles no?
Ara la criatura més petita de la família té 4 mesos. Reconec que no hem parlat gaire però de les poques vegades que ho fem acabo atacada per les seves paraules: no tinc llet, la meva llet noli cau bé, li fa falta un llet anti reflux, li cal una llet sense lactosa, el nen té IPLV li cal una llet especial, la llet és caríssima, la Seguretat Social no em paga la llet, el nen té una gastroenteritis ha estat una setmana a l’hospital...
I que voleu que us digui, si no vols donar el pit ho dius i punt no cal que es justifiquin jo no he demanat mai explicacions. Si a mi no em fa res, ho he dit mil vegades. Només m’indigna que em vulgui aclarircom van les coses, que em vulguin donar gat per llebre i em toqui dir amen de tot. Com a mínim en tenia que sortir la rábia per algun lloc.
Mentre per elles les meves lactàncies hagin estat un vici o una marranada, m’han arribat a dir que era jo la que obligava a mamar a la nena, per mi la seva criança i el seu comportament serà il·lògic. Si la seva excusa és que no han volgut donar el pit, doncs noia et toca ser conseqüent, cada un tria la seva pròpia sort i en aquest cas has triat sobre la teva sort, sobre la salut dels teus fills i sobre la salut de la teva butxaca.
I mireu ben mirat potser sí, potser tinc un vici. Potser tinc el vici de voler el millor per les meves filles i el millor per la meva butxaca, ja ho veieu sóc catalana. I si aquest és el meu vici em declaro culpable.
