Més lectura! Bon dimecres a tothom!!
"El pediatre va veure claríssim que era un tel curt de grau tres. En aquest tipus de tel, la part visible es pot tallar sols amb anestèsia local a la consulta mateix (una intervenció anomenada frenotomia) i la part que no es detecta a simple cal tallar-la en un quiròfan (frenuloplastia o z-plastia).
De pes estava al percentil tres, que era molt baix i podia indicar que no prenia suficient llet. Li va tallar el tel a la consulta (frenotomia) i en els següents dies semblava que la nena mamava una miqueta millor i que jo tenia menys molèsties però això no es va reflectir en cap augment de pes sinó al contrari. Al cap de nou dies no només no s'engreixava sinó que havia perdut una mica de pes.
Des del dia mateix de l'operació que no em vaig treure llet perquè el pediatre confiava que havent tallat el tel ja no caldria. Al desè dia de l'operació vaig començar altre cop treure'm llet i així vaig seguir durant molt temps.
Utilitzava un extractor doble que m'anava molt millor que el simple. Després d'anar un munt de cops al pediatre varem aconseguir esbrinar que possiblement no s'engreixava per una infecció d'orina, motiu pel qual varem donar-li antibiòtics. Passaven els dies i el tan esperat augment de pes no era res de l'altre món, la nena seguia plorant força i els meus pits no milloraven gaire, els tenia envermellits i em feien mal sempre que mamava. Les extraccions diàries eren entre set i dotze i també em prenia un medicament galactagog (per augmentar la producció de llet) així que de mica en mica la producció va anar augmentant Li donàvem la llet extreta amb xeringa, tres o quatre vegades al dia, i sobretot era el meu marit qui ho feia i tenia infinita paciència per donar-li la llet i per fer-la dormir. La nena devorava la llet.
Fins i tot vaig començar a pesar els bolquers de tant com em capficava. No és recomanable fer-ho perquè amb això t'acabes angoixant més i no serveix per gaire res però jo volia tenia certa evidència que la llet que prenia no només era la del suplement. No em treia del cap tot allò, què podia fer? Ho estava fent bé? Quin era realment el problema? Treure'm sempre llet era extenuant i mantenir una producció elevada només amb l'extractor és molt difícil i molt esclau perquè un extractor mai no pot estimular la producció de llet tant bé com ho fa un nadó ben agafat al pit.
Només tenia que dubtes i més dubtes. Tenia remei això del tel curt? Calia tornar-la a operar o no hi havia res a fer? Arribaríem a deixar enrere tant patiment pel poc guany de pes? No arribaria un dia en què s'acabarien tantes complicacions i podria deixar l'extractor? La nena seguiria mamant tant temps com la gran o es deslletaria per tant com li costava mamar? Tot eren preguntes i cap certesa.
Jo parlava molt sovint amb l'Alba perquè era qui millor m'aconsellava i comprenia el que estava passant. I sempre he tingut la immensa sort de comptar amb la incondicional ajuda de la meva família. El meu marit feia tot el que podia perquè la lactància anés bé així com els meus pares i fins i tot la meva filla gran, que sempre m'ha ajudat en tantes coses"
