Criatures 17/05/2010

Buscant el dial

3 min

És dilluns i ens cal riure una mica per afrontar la setmana. Us explico, ahir buscant per Internet vaig trobar aquesta ràdio. He de confessar que he rigut una bona estona al veure-la! És ideal! I moltes mares només de veure-la entendran, a la primera, de què vull parlar avui . Entre els vuit mesos i l'any totes les criatures es diverteixen sintonitzant la radio, bé el mugró. Si alleteu sabeu de que parlo oi? Tens una criatureta que des de fa relativament poc és hàbil amb les seves manetes; pot agafar objectes cada vegada amb més precisió britànica.I de cop la motricitat fina és magníficai els seus dits són pinces amb una funcionalitat espectacular i el teu pobre mugró és la víctima de les seves practiques diàries. Fan pinça amb els dits i van directes al mugró contrari sense pietat. I mamar es converteixen en un combat de boxa lliure a quatre mans i dues són molt petites. La criatura només pensa en enxampar el mugró i recargolar-lo i tu lluites per evitarlaincursió i situar la mà del petit lluitador en un lloc menys sensible! Fica el dit al melic i deixa'm tranquil·la!! Però res, la tranquil·litat dura uns segons i tornem a la càrrega! Atac, defensa, atac, defensa... Ni el jugadors del Barça són tan constants. Sabeu allò de "Mal de muchos, consuelo de tontos"? Doncs una mica et sents així quan saps que ho fan totes les criatures. Perquè arribes a pensar que la teva criatureta té tanta habilitat amb les mans que es podria guanyar la vida de triler a les rambles. Però no, no és que la teva tingui una inclinació especial a fer-te miques els mugrons, és una predilecció general de tots els marrecs que vas coneixent. I no saps de cap mare que arribada l'etapa sintonització no es queixi de les pràctiques. I ho intentes tot, mans al melic, al sostenidor, al coll, al collaret, al cul! Però no, tard o d'hora la maneta de manera sibil·lina però demolidora torna cap al mugró per enroscar-lo. I jo estic segura que tenen els dits imantats, no pot ser que sigui tan fàcil enxampar un mugró en plena nit,sense llum, amb els ulls clucs i dormint! Quina capacitat, quins tentacles! Però els petits companys mamífers també turmenten les seves sofertes mares! Aquí el testimoni gràfic. Mireu quina habilitat té aquest orangutan. Quina motricitat fina més perfeccionada. Sembla que la seva mare no s'angoixa massa, però, sembla relaxada i tot! No com les mares humanes, que pugem per les parets durant la presa sintonitzades. I com tot, té una explicació lògica. No és un vici sense més ni més. No ho fan per posar-nos dels nervis, ho fan per desencadenar el reflex d'ejecció de la llet. A mesura que creixen, els nens perden habilitats orals físiques (la boca creix, hi ha menys greixa les galtes, els costa més produir la pujada de la llet), i la manera d'ajudar-se és sintonitzar, perquè així acceleren i optimitzen el procés. A la Rita, compi d'ALBA i amiga, un amic colombià li va comentar al veure com la seva filla Júlia li sintonitzava el mugró, que les vedelles fan el mateix. A falta de dits utilitzen les potes i donen copets a les mamelles de les seves mares per desencadenar el reflex. I si he de triar entre el que fan les vedelles o el que fa la meva filla prefereixo que seguieixi sintonitzant amb els ditets, el tema patadetes al pit em fa menys il·lusió! Hi esteu d'acord, oi? PD: Totes elles (orangutan inclosa) somriuen només per sortir a la foto, consti en acta! Per cert gràcies a totes.

stats