Psicologia i Educació Emocional

Psicologia i Educació Emocional
Katia Velar

Acompanyant els fills/es en els processos de divorci. Les emocions. (Part 2)

Acompanyament emocional

Acompanyant els fills/es en els processos de divorci (Part 2) Zoom

Acompanyant els fills/es en els processos de divorci (Part 2)

Aquest nou post amplia la informació de l’article anterior (Acompanyant els fills/es en els processos de divorci) i es centra en l’acompanyament emocional als fills/es quan la parella es separa. 

Els conflictes entre els progenitors representen un factor estressant en els fills/es, que intentaran, en funció de les seves capacitats, comprendre’ls, avaluar-los i afrontar-los.

El primer que ens hem de preguntar és quins sentiments poden estar presents abans de que es comuniqui la notícia de la separació, durant i després. Que apareguin o no i la intensitat d’aquests sentiments, pot variar en funció de com sigui el context, com es gestioni el procés, l’edat i la personalitat de cada fill/a.

Reflexionar sobre els sentiments que poden estar presents ajuda a poder identificar, legitimar i acompanyar en la seva expressió i regulació positiva i ens indiquen de quina manera els fills/es estan afrontant la situació. Pel que fa als sentiments negatius, també permet la possibilitat d’actuar per evitar que es donin sovint i amb alta intensitat i reduir el risc de que es cronifiquin i pel que fa als positius, ens fa pensar en estratègies per fomentar-los.

Què poden sentir els fills/es en els processos de separació?

Inseguretat:

  • Percep que la relació dels seus pares ja no és la mateixa.
  • No sap com serà la seva vida de després.
  • Hi ha molts canvis en les seves rutines diàries.
  • Les normes són diferents a cada llar.
  • Hi ha desqualificacions per part dels progenitors.
  • Els missatges dels progenitors són contradictoris.
  • Percepció de que algun dels progenitors no el cuida adequadament.
  • Hi ha canvis grans en el nivell econòmic.
  • Etc.

Por:

  • A no veure a alguns dels seus progenitors.
  • A no ser estimat igual.
  • A decebre als pares.
  • A quedar-se sol/a.
  • A que ja no puguin tenir cura d’ell/a.
  • A que estimin més a noves parelles que a ells (gelosia).
  • Etc.

Tristesa:

  • Canvi de la família a la que estava acostumat/da.
  • Pèrdua de la relació quotidiana amb ambdós progenitors.
  • Sorgeix enyorança quan l’altre progenitor no hi és.
  • Ha de modificar hàbits.
  • Pot deixar de veure a familiars i amics tant sovint com estava acostumat/da.
  • No pot compartir els seus sentiments.
  • Etc.

Ràbia:

  • Li sembla injust que els seus pares no estiguin junts.
  • No està d’acord en com ha de viure després de la separació.
  • Quan creu que és rebutjat.
  • Cap als progenitors pel seu comportament.
  • Quan atribueix la culpa de la situació a un dels progenitors.
  • Existeix la fantasia de reconciliació i aquest moment no arriba.
  • Vol anar a fer alguna activitat amb amics o altres familiars i no pot perquè ha de marxar a casa de l’altre progenitor.
  • Etc.

Culpa:

  • Si presencia baralles en relació als fills/es.
  • Pensa que s’han separat per culpa seva.
  • Idees referents a que no ha estat un bon fill/a.
  • Quan es demana que prenguin partit per un o altre progenitor.
  • Si prefereix anar a fer una activitat amb els amics enlloc d’anar a veure a l’altre progenitor.
  • Etc.

Alegria:

  • Veu que els seus pares estan més feliços que abans.
  • Pot compartir temps de qualitat amb ambdós progenitors.
  • Es sent estimat i cuidat pels pares i altres familiars.
  • Hi ha una coherència positiva en les dues llars.
  • Segueix mantenint les relacions habituals amb altres familiars i amics.
  • Els seus progenitors poden compartir espais en dates assenyalades (aniversaris, festivals escolars, etc.)
  • Etc.

Alleujament:

  • Es redueix la tensió familiar, menys conflictes.
  • Es sent escoltat i respectat.
  • Legitimen els seus sentiments.
  • Etc.

Seguretat:

  • Entén la situació i confia en els seus pares.
  • Es manté el que se li ha explicat pel que fa als canvis que comportarà la separació.
  • Es manté una continuïtat en les normes i els límits en les dues llars.
  • Etc.

La legitimació emocional

Quan els fills/es expressen les seves emocions el que cal és legitimar-les, és a dir, reconèixer-les (posar-hi nom), acceptar-les i afavorir que es puguin expressar de forma regulada. A continuació us proposo diferents exemples de legitimació i no legitimació emocional:

Situació: la Martina (8 anys) es posa a plorar quan els seus pares li diuen que es separen.

No legitimació: Va no ploris, que anirà bé.

Legitimació: entenc que estiguis trista Martina, nosaltres també ho estem, però amb el temps veuràs que ens acostumarem i hem de fer tots plegats un esforç.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Situació: la primera setmana que han de passar a casa de la mare en Pau (5 anys) no vol dormir sol.

No legitimació: va has de dormir sol, com sempre has fet.

Legitimació: entenc que tinguis por i estiguis més neguitós, necessitem temps per acostumar-nos als canvis. Farem un pacte...

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Situació: el Roger (16 anys) al cap d’uns dies de rebre la notícia de que els seus pares es separen els hi que són uns fracasats i que només pensen en ells mateixos.

No legitimació: si així és com valores tot l’esforç que fem per tu...

Legitimació: Roger, veig que estàs enfadat amb la situació, no és fàcil afrontar aquests canvis en la vida. Acceptar que la relació de parella no ens ha funcionat no significa que siguem uns fracassats, a vegades les coses no surten com volem i hem pensat que el millor per a tots és separar-nos, no podríem estar bé com a família si entre els pares no hi ha una bona relació de parella.

Quan posen nom als sentiments, els poden compartir, senten que els entenen, és més fàcil comunicar-se i engegar processos de regulació adaptatius que afavoreixen una vivència amb un menor impacte negatiu del canvi.

Els fills/es s’adapten millor al canvi si els aportem comprensió, confiança, seguretat i amor.

Katia Velar Ceballos

Psicòloga General Sanitària. Àrees infància, adolescència i família.

Especialista en intel·ligència emocional.

http://www.interpersonal.cat/katia-velar/

https://www.iesp.cat/tallers/com-ajudar-els-fills-a-superar-un-divorci/

https://www.facebook.com/katiavelarpsicologia/