Personetes Creatives

Enric Bastardas

De pans de motlle aixafats i galetes trencades...

Mireu...fa més d'un any que vaig començar el blog i quan creia que ja havia tocat tots els temes tocables quan parlem de paternitat/maternitat, em sorprenc a mi mateix amb un tema del qual no n'havia parlat mai! Encara que sembli impossible, no havia parlat del'agradable activitat familiar d'anar a fer la compra del menjar + endreçar la nevera + 2 nens emocionats amb tot plegat(emocionats en general per la vida...i que duri).

Partim que, per a mi, anar a fer la compra un cop al mes i arribar carregat a casa, és una cosa que ja em feia molta mandra de solter (Procrastinator Man), i rutinejant molt, em posava els meus auriculars, arribava a l'híper, passava pels mateixos passadissos i pel mateix ordre cada mes, i omplia rebost i nevera. Una activitat que podia durar mitja horeta aproximadament si a anava la idea, i que era més o menys relaxant depenent del dia de la setmana/mes/música que portava als "cascos"...ara...és una activitat d'una o dues "horasses", més o menys estressant depenent del número de nens/progenitors/hora del dia...

Jo provo sempre d'anar-hi sol, però a la meva dona, la Mariona, li fa gràcia anar-hi tots, i, és clar, quan deixa anar la pregunta: "Nens, anem a comprar?", s'apunten immediatament. Bé, el Nil fa el que li diem (o no ho fa, però nosaltres li diem...). I apa, jaquetes posades, furgo posada...i tots 4 cap a comprar.NOTA IMPORTANT (i consell obligatori de pare de 2 nens): No aneu mai a comprar sols amb els 2 nens, podríeu morir en l'intent. Abans m'apunto a tirar-me d'un avió...us ho juro!

Arribem al lloc...agafem 2"carritus" (sí, 2, perquè la nostra experiència ha fet que sigui l'opció més lògica sino volem arribar amb tot el pa de motlle fet una coca o totes les galets de xocolata fetes miques i, que llavors m'he de menjar jo...) i hi posem els nens. Les posicions aquí són variades: asseguts un a cada carro, drets un a cada carro, drets tots dos a un carro, un al carro i l'altre dins dels congelats al costat de l'arrosset tres delicias a veure si li baixa el metabolisme i es calma una mica, tots dos als congelats, corrent pels passadissos,...de tot...i més!!!!

Entremig, la meva dona i jo anem comprant el que necessitem mentre el Martí rep unes classes sorpresa d'alimentació:

- "Martí, anem a comprar fruita, que t'agrada molt tota"

- "Tota no, papa, els pebrots no m'agraden!"

I després d'una bona estona,s'accepta pebrot com a fruita per K.O. tècnic del progenitor (jo) que ha sofert un gran desgast en la discussió de si és fruita o hortalissa amb el Martí.

La part divertida (mireu com ric...hahahaha) són les anomenades parades tècniques infantils: gelats, galetes, colònies de la peppa pig, sucs de xocolata, pa qualsevol (pel Nil), obertura dels "palitos" perquè un cop els han vist no els diguis que s'esperin a pagar-los per menjar-se'ls, recollida de llaunes de tonyina que han tirat a terra tot jugant,...i la llista pot ser infinita...de debò...que sí...

Paguem (els nens tornen a estar ben posadets als "carros" perquè sino a aquestes alçades ja t'hauries convertit en Jack Nicholson a "El Resplandor" passadís amunt i passadís avall amb aquella cara de boig i una llangonissa a les mans perquè no hi ha destrals per comprar...)...i cap a casa...com sempre i, per molt que provem que no passi, arribem amb el pa de motlle aixafat pel cul del Martí/Nil/tots 2 i les galetes de xocolata trencades...

...i això és el que ens passa quan anem a comprar...a l'híper...perquè quan anem pel barri...ja és un altre post...i quan arribem a casa i hem d'endreçar el rebost i la nevera amb l'ajuda/desajuda dels 2 nens també n'és un altre...el proper...

NOTA: si el vostre fill/a va emocionat amb uns iogurts amb lacasitos (jo també ho estaria, per cert!) aneu en compte que amb les presses per poder-se'ls menjar no els posi a la cinta amb tota la compra del senyor que va a davant vostre...A MI NO M'HA PASSAT PERÒ M'HAN EXPLICAT QUE DE VEGADES PASSA (Sí, clar!)