Primer de tot he de dir que el post que continua al de dijous passat serà el següent. Aclarit això...segueixo:
Avui no sé de què parlar perquè no hi ha cap activitat amb nens important...o sí? Sí...avui hi ha els Reis!!!! I aquesta és l'activitat estrella amb nens...com a mínim pel que fa a mi...potser és una de les dates que recordo més de quan era petit...
Anuncio que hi haurà SPOILER...si algun pare o mare no sap qui són els Reis, que deixi de llegir...
Aquest és un post nostàlgic...de la meva infantesa...avui no parlaré de les meves personetes creatives...avui parlaré de mi...
Anem al passat...cap al 1976...més o menys...alguna data entre el Mundial d'Alemanya i el d'Argentina...
Resulta que un dia bo i dinant, el meu germà dos anys més gran que jo, va llançar una pregunta a l'aire: "És veritat que els Reis són els pares?" Jo crec que ell tenia uns 6 o 7 anys i jo, lògicament, 4 o 5...Hi havia la meva mare, i amb una barreja de manca d'anticipació i, potser, de sinceritat d'ella, li va dir que sí. I, és clar, jo era petit però no tonto ni sord i des d'aquell moment vaig saber la veritat...
Ara bé...a casa seguien entrant regals i, per tant, la nit de Reis seguia sent màgica. M'era igual si els regals els cagava el tió, queien per la xemeneia (que no teníem) o entraven per la finestra amb camell inclòs...els regals hi eren!
Pel que jo recordo...quan arribava la nit de Reis, anàvem a casa de la meva tieta i els regals eren a sota de les cortines...plenes de regals!!! Tinc un anclatge visual molt potent amb les cortines i els regals... Un cop acabàvem, ens n'anàvem a casa nostra i em trobava regals...a sota de les cortines, també...Allà també estava ple de regals, de totes les mides...anàvem corrents cap al balcó, obríem les cortines i...a desembolicar... Recordo que una nit...o més...el meu pare ens va gravar amb cassette (exactament com ara...;) les reaccions de quan obríem els regals i encara les he escoltat, de gran, alguna vegada. Si busqués bé el trobaria, però no sabria on escoltar-lo (hauria de buscar el walkman o el radiocassette doble pletina auto-reverse)...I també recordo que devia ser molt petit perquè el meu pare em deia: "Va Enric, que el teu germà te'ls obrirà tots i no hi seràs a temps...". I des d'aquell dia obro (destrosso) els papers dels regals a la velocitat de la llum....Jo devia tenir 2 o 3 anys com a molt...quins records...
I més endavant, quan ja vaig descobrir de manera involuntària qui eren els Reis...vam seguir fent la mateixa parafernàlia de regals (amb alguns intents de canvi com amagar els regals per tota la casa i que no van fructificar), cortines i miscel.lània, i jo, més content que un gínjol...perquè els regals hi eren, i a més, la carta als Reis sabia que la llegirien els meus pares i, segurament, perquè era/sóc molt bon nen, em farien cas...
I perquè em vé de gust avui parlar dels Reis? Perquè és la nit de Reis... I perquè parlo de quan vaig descobrir que els Reis són els pares (amb la inestimable col.laboració del meu germà, els amics de la seva classe que li van dir i la meva sincera mare)? Perquè avui he obert el maleter del cotxe, el Martí ha vist els regals que hi havien, i la Mariona i jo, en una clara mostra de no fidelitat a la meva mare, ens hem inventat una història de que els Reis han entrat al cotxe per deixar-los i que eren uns despistats per no deixar-los a casa...i s'ho ha cregut...som ràpids i mentiders...uns papes perfectes...hihihi...
Bons Reis!
