I qui m'ho havia de dir queel dia 6 de juny de 2014 arribaria a les meves mans el meu primer llibresi jo no sabia ni que sabia escriure...Les Personetes Creatives...
I qui m'ho havia de dir ara fa un any i mig que començaria un blog de PNL i que, al cap de dos dies es convertiria en Les Personetes Creatives, que, de PNL en dic alguna cosa però del Martí i del Nil...ho dic tot! Que em paren pel carrer i ja els coneixen (quan siguin grans potser m'ho tiraran en cara i tot)...i que, per cert, fa un any i mig va néixer el Nil, causant i responsable total que comencés el blog...ell i la "capseta"...
I qui m'ho havia de dir ara fa dos anys queun EREem faria una persona més feliç i atabalada...tot a la vegada, i que, contradient a la meva mare i a la majoria de persones del meu voltant, resulta que la feina a un banc no era per tota la vida (per sort!)...
I qui m'ho havia de dir que ara fa tres anys i migneixeria el Martí, el meu primer fill...i que em canviaria els dies per sempre...i les nits també...
I qui m'ho havia de dir queun petit bonyetdins d'un petit lloc del meu cos portaria tan rebombori durant tres mesos...
I qui m'ho havia de dir que ara fa set anys coneixeriala Mariona, amb qui em casaria just un any i mig després amb una festa especial (Let's Play Festival) amb tango inclòs...i que seria la co-responsable de la meva felicitat absoluta i co-responsable de la meva futura transformació...i que estimo molt que remoltíssim...
I qui m'ho havia de dir que just un any abans tenia el meu "annus horribilis" quan la dona que em va donar la vida,la Dolors, la meva mare, l'àvia del Martí i el Nil...ens deixava...a la residència...després d'uns mesos que...quins mesos...perdent-se un munt de cosetes i personetes que de ben segur li sabrien molt greu si ho hagués sabut...
I qui m'ho havia de dir que ara fa gairebé disset anys ens deixariael Josep, el meu pare, l'avi del Martí i del Nil, una nit a l'hospital mentre jo estava tocant la bateria...com són les coses...després d'uns mesos que...quins mesos...un pare que es va acomiadar de mi quan en va donar les claus del seu cotxe i em va dir: "A partir d'ara serà teu..." i que tenia la mania de no deixar-me moure les cames quan em posava al seu llit els dissabtes al matí i, que amb la distància no sembla tan greu i ho podria trobar a faltar i tot...
I qui m'ho havia de dir que passaria tants estius de la meva vida al mateix lloc i ho recordaria com uns delsmoments més feliçosde la meva vida encara que hagués de caminar 4 quilòmetres d'anada i tornada per anar a la piscina tot el dia...
I qui m'ho havia de dir que ara fa 42 anys, un 12 de maig de 1972 qualsevol, en divendres (el meu dia preferit) a quarts de dues de la matinada i amb el sol a la casa 3 , estaria naixent un Enrique Jorge, evolucionat cap aun Enric Jordi(i no em demaneu perquè, perquè no ho sé, tot i les meves teories conspiratòries)...benvingut Enric, de ben segur que t'esperen moltes aventures en aquesta vida...bones i més bones...
