Criatures 28/05/2013

La meva primera nit...

3 min

Avui m'agradaria recuperar un post que vaig posar al meu blog ara fa 1 mes i mig. D'aquesta manera (i per la foto) coneixereu el Nil, i a més, em fa adonar que, realment, el temps passa molt de pressa quan tens fills... Hi ha moltes primeres nits...ho sé! Però això segueix sent un blog dedicat en un 99,9 % a nens/es, i, per tant, aquesta primera nit també es refereix a...nens...i més concretament...al Nil. Sí, ahir va ser la primera nit que no vam dormir amb el Nil, i això és tot un rècord ja que té quatre mesos i mig, i el Martí, el meu fill gran, no el vam deixar amb algú tota una nit, fins als vuit mesos...i va ser per anar a un concert de Jaime Cullum, que va valer la pena, molt la pena!! El cas del Nil, ha estat per un cúmul de condicions, ja que anàvem a passar un cap de setmana a fora, i la casa on dormíem podia ser que fos una mica freda per ser-hi només una nit. Amb l'experiència de dormir a fora amb el Nil, que a la primera nit es va refredar i va acabar amb bronquitis, vam pensar que seria una bona idea no portar-lo amb nosaltres. La barreja de culpabilitat i tranquil.litat era de 70/30 en el cas de la mare i de 30/70 en el meu cas...tot s'ha de dir!!! A veure...tampoc el deixàvem al bosc a passar la nit perquè se'l mengessin els llops, ni el deixàvem sol a casa amb menjar i bolquers perquè s'espavilés solet. Al cap i a la fi, l'hem deixàt amb l'àvia... És cert, doncs, que les coses van més ràpides amb el segon fill!!!! Per tant, hem marxat de casa només amb un fill, el Martí, que quan tens dos fills, vol dir que és com sortir de casa sense nens...gairebé.... De totes maneres, ja s'ha espavilat per fer-se veure i multiplicar-se a estones per omplir el buit del Nil i donar feina com si els tinguéssim tots dos. Deixem clar des d'un principi, que quan tens dos nens, hi ha activitats per fer amb nens (tots 2), amb nen (amb 1), o sense nens...hi ha temps per tot i ganes per cada cosa, i el cap de setmana era millor fer-lo amb un. Tant per la salut del Nil com per la nostra. Quan quedes amb una colla d'amics per cel.lebrar un aniversari de nit i un dinar d'endemà, és més fàcil anar sense un nadó. Si hi vas amb un nen de dos anys, més o menys autònom, ja t'ho pots passar bé sense preocupar-te'n gaire, menys quan veus que està baixant les escales estirat i amb el cap per davant. Llavors et pots començar a preocupar una mica, però només una mica. S'ho està passant bé! A més, ja pot anar a dormir més o menys tard, que en el seu cas va ser la una de la matinada...pot menjar de tot...dorm tota la nit (normalment) i ja es pot llevar a una hora que el sol ha sortit fa una estoneta. També és veritat, que avui, i fent una excepció, ha dormit amb nosaltres en un llit de matrimoni, i que, per una extranya mania dels nens, ha dormit gairebé enganxat a mi, i jo treia una cama i mig cul per fora del llit mentre la meva dona pensava que el llit era molt ample (cadascú amb el seu mapa...nocturn!). I és clar que l'hem trobat a faltar al Nil...i és clar que l'àvia ens ha enviat fotos d'ell dormint per whatsapp...i és clar que s'ha portat molt bé...i és clar que no ha plorat gens ni mica...i és clar que gairebé no ha tret gens de llet... ...i és que s'estava reservant per quan arribessin els seus pares...per plorar...per treure...i per demostrar que, una miqueta ens havia trobat a faltar...i que ha estat més dur el dia després que la nit en qüestió... ...i tot això mentre l'altre, el gran, el Martí, es posava a la banyera i quan es desvestia li queien les pedretes amb les que havia estat jugant tot el matí i només de posar-lo dins de l'aigua...aquesta, quedava totalment marró... I amb tot...el Nil, perfecte, calentet a 22 graus a ca l'àvia, i el Martí, amb uns mocs que li arriben als peus i amb una tos que sembla un "camioneru". Et preocupes per un, i se't refreda l'altre...coses de tenir dos fills...

stats