Ja us vaig parlar un dia de capacitats i habilitats, em sembla...En principi, quan neixem, tenim unes capacitats més o menys infinites per fer el que volguem a la vida, però degut a que el temps per desenvolupar-les és finit i a que tenim unes preferències, al final o al principi, en desenvolupem algunes i les convertim en les nostres habilitats. De vegades les trobem de seguida i de vegades triguem més o en desenvolupem durant tota la nostra vida... El que és cert, és que està molt bé saber en quines coses som hàbils i, també, que la resta de la gent ho sàpiga...o no...
Resulta que quan els nens van a l'escola (Valldaura, per exemple) i s'acosten les festes de Nadal i/o el final de curs, fan una sèrie de festivals, que solen ser de cantar, ballar o les dues coses alhora...i llavors demanen la col.laboració dels papes i mames, i demanen si saps perpetrar alguna cosa especial. Tens vàries opcions, i una d'important, és saber callar a temps per molt orgullós que et sentis de les teves habilitats; però, de vegades, i no saps com, una de les teves habilitats més o menys ocultes surt a la llum... En el meu cas, un dia, ara fa dues o tres setmanes, em vaig trobar la "profe" de música a l'entrada de la classe del Martí, i em va dir: "He de parlar amb tu...". Una frase que ja fa por si te la diu la teva parella, també és, tan o més, terrorífica quan surt de la boca d'un/a mestre/a de l'escola!!!! Vaig pensar: "a veure què deu haver fet el Martí...". Jo que m'hi acosto i em diu: "eh que toques la bateria?????". Com se'n va assabentar????? A qui se li ha escapat????? Jo em sento bastant orgullós de tocar la bateria, però sabia que això suposava alguna activitat extra que incloïa muntar i desmuntar bateria, transport de la mateixa i alguna cosa a fer amb 250 nens i els seus progenitors orgullosos... I sí, no m'equivocava, i la proposta era tocar 8 cançonetes de Nadal al festival de l'escola amb gairebé zero assaigs...A aquestes alçades ja no m'hi podia negar i, per tant, vaig dir que sí...
I la veritat és que només per veure la cara del Martí quan entrava al concert a punt per cantar/plorar/fer rabieta/morir-se de gana/morir-se de son...ja va valer la pena!!!! I la veritat és que m'ho vaig passar molt bé tocant aquelles cançonetes de Nadal mentre veia el Martí i tots els seus amiguets/es mirant-me mentre tocava la bateria... I la veritat és que dir que no poden tocar la bateria perquè si ho deixes fer a un ho voldran fer tots, és difícil... I la veritat és que he conegut uns papes que toquen la guitarra i el saxo i que...encara farem alguna coseta...no fos cas que em quedés algun dia lliure... I la veritat és que l'Assumpta, la seva mestra, devia quedar ben farta de mi quan, cada dia des de fa tres setmanes, el Martí, entrava a classe i li deia: "Assumpta, avui el papa tocarà la bateria". I ella: "Que noooooooo...que encara queden tres setmanes"...i així cada dia... I la veritat és que rebre les felicitacions dels altres pares per haver tocat al festival, també fa gràcia... I la veritat, és que arribar a casa i que el Martí em demanés el tambor i les pales per tocar com el seu papa, també em va agradar molt o moltíssim...
I ves que el tió o els Reis de l'Orient que porten coses, porten coses, els Reis de l'Orient que porten coses a la gent, no li portin una bateria de la mida del Martí perquè es vagi entrenant si vol ser com el seu pare...o no...i que toqui la flauta o canti, que quan acabi els concerts podrà marxar de seguida cap a casa...o de festa...
I...no ho digueu gaire alt, però la meva habilitat especial de parlar del revés i comptar les lletres de les paraules amb una facilitat pasmosa, encara no la saben i està poc explotada, però el dia que ho sàpiguen a l'escola...ja em puc anar preparant!!!!!!!!!
!!!!!uoN ynA çileF i ladaN noB
