Avui (ahir per al lector…ja tenia ganes de posar això com els diaris algun cop!) no he hagut de pensar gaire de què volia fer el post...i això que el Nil ens l'ha liat força! Però el que ens ha fet el Nil avui a la nit, m'ho reservaré pel proper post. Avui, és el dia del Martí...i prou...és el seu aniversari...el quart...i això, és motiu suficient per tenir un post únic. Espero, Martí, que compensi els posts on explico les teves petites misèries...
Avui fa només quatre anys, a la 1:11 de la matinada, va néixer el Martins, el Mister, el Martinitu, el Martineti, el palet (quan era (més) petit estava sempre "tiesu" com un pal), el Martí...el terratrèmol que ens venia a sacsejar la vida a la Mariona i a mi...
Avui ja fa quatre anys, va néixer el Martí, un nen que era un "mini-yo" absolut. A la clínica no s'ho podien creure. I jo, no em puc creure que hagi mutat cap a una "mini-Mariona" absoluta, i que, de mi, potser l'únic que li veig és que també li cauen els pantalons quan camina...i em fa il.lusió...
Avui fa només quatre anys va néixer el Martí. El Martí, que fins ahir, quan ens volia donar una sorpresa deia: "Tatiiiiiiin!!!!!!!" I avui, per art de màgia ha après a dir: "Tatxaaaaaaaan!!!!!!". I a nosaltres que ens feia tanta gràcia! Sort que encara diu "fofà" i "fombi"...
Avui ja fa quatre anys, va néixer el Martí. El mateix que, avui i després de tibar-li les orelles i fer-li un petonet...em diu: "Papa, juguem a lluites???". Sembla ser que la testosterona comença a fer de les seves...i hem començat a lluitar. D'aquí a que em digui: "Papa, juguem a la play??" falta molt poquet. Guaaaaaaaaaaiiiiiiii!!!!!!
Avui fa quatre anys va néixer el Martí. Encara recordo quan es posava al nostre llit...sembla com si fos ahir! De fet...va ser ahir!!! El mamon del Martinet segueix venint...i, en part, ens encanta...de vegades...algunes...però algunes, no...ja m'enteneu!
Avui fa només quatre anys va néixer un Martí (resulta que n'hi ha molts a la Catalunya Central). El Martí que, quan feia menys d'una setmana que era per casa va fer que jo digués: "Si tenir fills és això, jo em moriré d'un infart". Per sort, i per no variar, vaig exagerar una mica i encara sóc viu...i cada vegada ho penso menys (sino el veig enfilat dalt d'un arbre...).
Avui fa quatre anys va néixer el Martí Bastardas Homs. Un nen que aconsegueix que, de vegades, després d'estar cinc minuts amb ell, tingui ganes de fugir corrents...i un cop fugit, el trobi a faltar tant que vulgui tornar a estar amb ell una altra vegada...
Avui fa quatre anys va néixer el Martí, un nen enganxat a la xocolata però capaç de donar-me l'últim tros de coulant si l'hi demano...
Avui ja fa quatre anys va néixer el Martí. “EL" Martí que la primera nota que ens porta de l'escola no és per haver-se portat bé, ni malament...sino perquè s'ha fotut daltabaix de l'olivera que tenen al pati...i no m'extranya!
Avui, només fa quatre anys...ja fa quatre anys...el 2 de novembre de 2010 a les 1:11 de la matinada, i amb el record gravat per sempre, com si fos ahir, des de que la Mariona em va dir que anéssim a la clínica fins que aquella cosa peluda i de color lila va sortir de la Mariona...va néixer el Martí...una personeta creativa que jo em pensava que venia a aquest món a aprendre de mi...i que resulta, que quatre anys després, ja m'he adonat que, també, ha vingut a ensenyar-me. A ensenyar-me a riure de veritat, a somriure de veritat, a plorar de veritat, a enfadar-me de veritat, a patir de veritat i a disfrutat de veritat…a viure del present! Sóc el seu mestre...és el meu mestre...quina sort que he tingut!!!
T'estimo Martinitu...per molts anys...tu, ves jugant amb aquest drac perillós i sorollós, que la cara de felicitat que fas és impagable i s'encomana. Ara bé, quan se li acabin les piles...tampoc passarà res, ja t'ho dic!!!
P.S. Despertar el Nil de la migdiada per espantar-lo amb el nou drac que tens, encara dubto si posar-ho a l'apartat "coses gracioses" o "cagumlou et podies esperar una estoneta, no?"
