Personetes Creatives

enric bastardas

Un conte de Reis (Ficció amb SPOILER o Futur proper)...

Regals

Reis Zoom

Reis / enric bastardas

Comença a fer fred. Fred de jersei gruixut o de jaqueta prima. No les dues coses. O l'una o l'altra. De fet, fa més fred a dins de casa que a fora. Senyal que s'acosta Nadal. I Reis. És la seva època de l'any preferida. Des de sempre. No hi ha res millor que les festes de Nadal. El posen content. Molt content. De somriure idiota. Enteneu-me, aquells somriures que ens queden a la cara però que no ens adonem que portem posats. Somriures idiotes. M'encanten.

- S'acosta Nadal. S'acosten els Reis. Potser hauries d'anar pensant aquelles coses que et fan il.lusió. Potser que comencis a fer una llista, oi?

- Sí papa - diu ell.

I dins del seu cap hi ha allò que hi dóna voltes des de fa temps. "Com s'ho fan els Reis per portar tots els regals en una nit? Tenen ajudants? Els ajuda el Pare Nadal? Sön realment màgics?."

No s'ho acaba de creure i es capfica. Arrufa les celles. I el nas. Es preocupa. Hi pensa i repensa. Se'n va a dormir, i tal i com fer els grans, comença a rumiar-hi. Li costa dormir. Es desperta. Hi somnia.

- Papa, com s'ho fan els Reis per portar-ho tot?

- Tu què creus? - diu el pare.

-No ho sé - diu ell.

I no ho sap. O no vol saber-ho. Busca alternatives. Més o menys lògiques. Més o menys coherents. Lògiques i coherents per a un nen de 7 anys. Petit i gran.

- Ja ho sé. Deu ser que tenen ajudants per tot el món i van tan ràpids que no els veiem com ens deixen els regals. Perquè, clar, si em quedo despert tota la nit, els veuré o no? Em deixaran regals o no? I si no fos veritat que els Reis són els Reis? I encara més, i si els Reis fossin els pares? NO, NO, això no pot ser perquè ho sabria o m'ho dirien. Potser que els ho pregunti? Aix, no ho sé.

- Papes, vosaltres sou els Reis? - diu ell.

- Tu què creus, que ho som o no? - contesta la mare.

- Ostres no ho sé. No ho tinc clar - contesta.

Se'n va capcot mentre es diu que potser si descobreix la veritat, si desmunta tot aquest "alberginier"; potser, i només potser, es quedarà sense regals. I això no s'ho pot permetre. Tot l'any esperant els Reis i quedar-se sense regals no seria just. Potser, tant se val, sigui igual qui siguin els Reis.

- Papes, vull que els Reis em portin cromos de futbol aquest any - diu.

- D'acord fill meu, així ho farem...faran.

Ens mira. Somriu. Pica l'ullet. El dret. L'esquerre no li surt. Se'n va corrents tot xutant una sabata que s'havia quedat al mig del passadís i crida el seu germà:

- Ei, ei, els Reis ens portaran cromos. Molts cromos. M'encanten els Reis. - i ho crida ben fort perquè no en quedi cap dubte.

ANTERIOR

Al.legat

SEGÜENT

Mantra.