Bé, tots sabem què vol dir la paraula "gumitar", és el mateix que el vintage "rojar" que utilitzàvem nosaltres quan érem peits...o el que seria vomitar. Els meus posts tracten temes variats...tots ho sabeu els que m'aneu llegint, però sí que tenen en comú, el sentit de l'humor i un toc costumista. De vegades tinc temes pensats i de vegades el fet de tenir fills ja et dóna un tema per parlar sense haver de pensar gaire...avui és un d'aquests dies...o nits!!!! Més d'un vegada he dit que les nits canvien quan tens fills i són tota una aventura "pa lo bueno y pa lo malo". Aquest nit ja ha començat extranya quan el Martí ha vingut cap al nostre llit i s'ha estirat entre la meva dona i jo, a la 1 de la matinada.... Primer faig una explicació de la frase-títol del post en diferents contextes i després seguiré amb la història: "Papa...he gumitat". Pel que estic veient, és bastant típica dels nens i el més habitual sol ser en un viatge en cotxe...tots hi hem passat!! Aquells viatges llargs...a l'agost...sense aire condicionat i amb una carretera...que no era ni un carretera. Era una combinació explosiva per deixar el cotxe ben decorat...i l'emprenyada monumental del pare per no haver parat el cotxe a temps era per no tornar a vomitar mai més!! Una altra situació és el mareig "Dragon Khan". O sigui, el vòmit per excés d'atraccions en un poc espai de temps. És un vòmit agradable (sempre i quan no vomiti des de l'atracció), acompanyat del record d'haver-s'ho passat de conya. Sol venir acompanyat d'un "massa poc!" del pare i/o la mare. Llavors, hi ha el vòmit diürn en qualsevol altra circumstància. Si portes roba de recanvi...bé! Sino, cap a casa a buscar-ne i a banyar-lo (millor banyar-lo primer...l'ordre dels factors altera el resultat!). L'última categoria és la del vòmit nocturn. És molt aparatosa. Tot a la nit és molt aparatós...perquè tens son i mandra, i hi ha molt silenci!!!!!! Es divideixen en dos: un, és quan sents el teu fill...a la llunyania...des del seu llit...cridant: "papa...he gumitat". Ja saps el que toca!! Inconscientment, fas un bot del llit, vas corrents al seu llit, agafes el nen, evalues els danys col.laterals i procedeixes: calmar-lo, banyar-lo, canviar els llençols, assegurar-te que està bé i posar-lo a dormir una altra vegada... I he deixat pel final el pitjor dels casos: el que m'ha passat avui!!!! El terrorífic: sóc un nen petit que no em trobo gaire bé, vaig a dormir amb els pares, i un cop allà...gumitu!!!! Primer de tot...pobret!!!!! Però després...ufffff!!! Els danys col.laterals són màxims!!! Un nen de dos anys i mig vomitant el sopar de fideuets i arrosset en una habitació petita, amb nocturnitat i alevosia, amb el seu germanet al costat, tot a les fosques...uffffff!!! És com una pel.lícula de por!!! Me'n ric de "L'exorcista". Fins que no obres els llums no saps el que ha passat realment!!!! En el cas d'avui, la seqüència és la següent: El nen vomita, el pare l'agafa immediatament i se l'emporta de l'habitació per efectuar una dutxa conjunta, la mare canvia tot el llit i torna a adormir el Nil, pare i fill (nets i polits) tornen a l'habitació per dormir però el pare s'adona que el nen encara no està fi del tot, pare i fill se'n van a dormir al sofà i al cap de dos minuts torna a vomitar (el nen), pare i fill (per no despertar mare i fill petit) se'n van a dormir a llit del Martí (un llit de l'Ikea 1,60 amb un pare de 1,85) i hi passen tota la nit junts i, el pare, arrugat i doblegat amb contractures vàries...i tot per assegurar-se que el seu nen està bé...i ho està...no vomita més...però el pare dorm poquet i malament...és el que jo en dic AMOR DE PARE ÚNIC I INIMITABLE... NOTA: està molt bé que els fills ens avisin quan han vomitat, però un: "Papa...he gumitat" quan la meitat ha anat a parar a sobre meu...ho trobo excessiu i redundant per part del fill..."Fill meu...ja me n'he adonat que has gumitat no cal que m'ho diguis"
3 min
