Ahir vam anar de concert...de festival...de Canet Rock 2014...amb les seves coses bones i les seves dolentes...com tots els festivals...cues inacabables per aconseguir una cervesa i un entrepà...errors d'organització lamentables (si dius que tens 25.000 persones, no pots pressuposar que totes tindran set i que voldran sopar cap a les 21 hores de la nit?)...i et deien que si tuitejaves amb el seu hashtag, sortiries a la pantalla gegant (una única pantalla!!!), i resulta que va petar la connexió a internet i els únics tuits que sortien eren de feia hores...mare meva!!!!
Ara bé, ens ho vam passar de conya(ambsensenens)...i com que ja tenim una edat...o dues, en el meu cas, vam arribar a les 17 hores i vam marxar cap a les 2:30 hores de la matinada, i només em va saber greu perdre'm Delafé y las Flores Azules, tot i que ja els he vist un parell de vegades... ...Caïm Riba em va donar molt bones sensacions...el Pep Sala deu conèixer algun secret molt ben guardat per seguir participant a aquests festivals...Blaumut...Joan Dausà...els amics del Manel...els Pets...els Arts (o ja m'he equivocat de noms???)...i he de dir que encara flipo que nois i noies de 16 anys i menys cantin i se sàpiguen les cançons de Els Pets (que estan en plena forma)...i que la meitat del concert dels Amics de les Arts va ser de la base rítmica que estava a les fosques perquè suposo que no eren part del grup (i em van encantar!) o que Manel van sonar molt bé (i prou...) i que no sé ben bé què cony hi fotien Love of Lesbian tocant aquí sino és que estan de bones amb Estrella Damm que n'eren els patrocinadors...
Però el post no va d'això...tot això era circumstancial...el post va de nens...i és que quan tens nens, la visió dels concerts i dels festivals canvia...i és que vam pensar (sobretot la Mariona, que pensa molt...) que el Martí hagués flipat amb el Bon dia de Els Pets i amb tot el concert d'Elèctrica Dharma!!!...
I no va ben bé d'això tampoc...va de que els pares i mares passem creences als nostres fills i filles...conscients i inconscients...de vegades ens agrada i de vegades fem veure que nosaltres, oh pares perfectes, els deixem lliures i no els diem el que han de fer a la vida...
...però us asseguro que quan el Martí i el Nil ens veuen la cara a la Mariona i a mi mirant els concerts...o escoltant música...o a la bateria electrònica de casa...o tocant-me amb la SSM BigHand, només cal que ens mirin els ulls per traspassar-los que ens encantaria que fessin música i toquessin algun instrument o cantessin...o la cara d'orgull ("naches" seria l'emoció més correcta) que se'ns posa a la Mariona i a mi quan agafen les baquetes i es posen a la bateria o quan el Martí es pica el pit i les mansi em diu: "Mira papa, com tu!" o quan la Mariona els canta una cançó i ells la repeteixen... ...de fet, el Martí l'any que vé començarà a l'Escola dels Dracs a Fonollosa on donen una importància cabdal a la música (quina casualitat que li hem apuntat, no?)...i el Nil hi anirà d'aquí a dos anys...
...i, és clar,nosaltres, que som uns pares perfectes,mai els hem dit que facin música...només la viuen cada dia...i més que la viuran...i llavors seran lliures de triar...
...l'instrument que vulguin!!!!!
A més a més...encara que sembli una frivolitat...a dalt de l'escenari...tothom sembla més guapo!!!!Ahí queda eso!!!!!
Oh, benvinguts, passeu passeu...
