El meu Multivers particular...

Kids...on May 12th/13th of 2007...I met your mother...

(el meu petit homenatge a la gran sèrie How I met your mother...una "ola" pels guionistes) La gent que segueix la sèrie entendrà aquest inici i la que no...mireu-la, que és una passada!!!!!

Avui és d'aquells dies que em bull el cap...hi tinc tantes coses que em van més ràpid els pensaments que els dits (i això que penso del dret i del revés...). I tinc moltes ganes d'escriure...i de moltes coses, però ahir abans d'anar a dormir, tot veient la sèrie Community (friki friki...) se'm va acudir (plagiar) de què parlar i adaptar-ho a la meva vida...

Jo sóc d'aquelles persones (sí, sí...des del meuTranspersonalmés profund)que creu que cada decisió que prenem a la nostra vida et desvia d'un possible camí que s'obre en un altre univers. I, per tant, hi ha gairebé infinits "jos" en altres universos (Teoria del Multivers) vivint les vides que jo (en aquest univers) no he viscut perquè cada dia prenc decisions que descarten aquestes possibles vides en favor de la meva actual vida...

Seria molt llarg si tractés en un post totes les decisions que prenc o no prenc i que obre la porta a altres universos, però n'hi ha que són (en principi) més importants que d'altres. Avui...em vull basar en la decisió que vaig prendre, tal i com deia al principi, la nit que feia 35 anys...la nit del 12 al 13 de maig de 2006...la nit, nens, que vaig conèixer a la vostra mare...Hi he pensat (i la Mariona també) infinitat de vegades en que fàcil hauria estat que alguna petita decisió d'aquell dia hagués fet que no ens haguéssim conegut (com, per exemple, que hagués decidit no sortir perquè m'havia torrat al sol i semblava una gamba), i, per tant, i d'una manera molt semblant, peròsui generisa"La Paradoja del abuelo", jo, ara, no estaria aquí escrivint aquest post i preguntant-me tot això...

A partir d'aquell dia, s'han obert infinitat d'universos paral.lels: si jo no hagués anat a El Sielu (el bar on ens vam conèixer), si la Mariona no hagués vingut (de fet, va estar a punt de no fer-ho), si el meu amic Jaume no li hagués caigut a sobre, si els Gintonics no haguessin fet el seu efecte, sino m'hagués enamorat d'aquella noia que portava pastilles Juanola a la seva bossa i que, segons el meu record, crec que és l'única que estava il.luminada per un "foco" a la sala perquè per mi la resta estava a les fosques i, també em fa l'efecte de recordar que es va parar tothom menys nosaltres dos i la música...(NOTA MENTAL: les pel.lícules i les sèries m'han fet molt de mal...em sembla...o de bé...)...

Jo ja tenia varis universos paral.lels oberts abans de conèixer la meva dona i se me n'han obert d'altres desprès de conèixer-lacom per exemple: un univers on jo porto "melenes" perquè el dia que em va caure el primer pèl em vaig fer un tractament, un univers on els meus pares són vius i exerceixen d'avi Josep i àvia Dolors, un univers on segueixo treballant en el món financer i encara estic més calb dels nervis que hi passo, un univers on la Mariona i jo decidim no casar-nos i ens perdem una festa espectacular i un tango no menys espectacular, un univers on no tenim fills i seguim en el meu pis i dormim molt els caps de setmana però notem que ens falten algunes personetes creatives, un univers on també decidim no tenir fills, a mi em trobenaquella petita cosetaque tenia en una part del meu cos massa tard i no sé exactament si encara hi seria, i un univers on decidim que amb un fill n'hi ha prou i ens perdem l'enorme Nil i jo no puc escriure aquest blog perquè la raó del començament va ser el seu naixement i els seus inicis a la capseta...

...i així sense fi...milions i milions d'universos paral.lels...milions i milions de plans temporals...milions i milions de jos quàntics repartit pel multivers...

...i sabeu què...que tinc molta sort de ser el "jo" que estic escrivint aquest blog, perquè vol dir que he pres les decisions correctes...totes...i aquell 12/13 de maig vaig decidir (inconscientment) enamorar-me de la Mariona...vaig decidir casar-me amb ella...vaig decidir tenir el Martí...vaig decidir tenir el Nil...i ara, sóc el "jo" quevisc en el millor dels universos possibles...ho sento pels altres "jos, però m'he quedat les millors decisions...