Sí, sí...avui parlaré de tot això i més. Ahir vam cel.lebrar els aniversaris del Martí i del Nil. 4 i 2 anys...amb la mania d'haver nascut amb dotze dies de diferència, la festa, serà conjunta. Nil, no haver-te avançat cinc setmanes...tenies pressa, oi? I, llavors, la festa del del Martí va uns dies tard i la del Nil (que és la mateixa) uns dies d'hora...qüestions de logística! La de la Mariona...va sola...encara hi ha rangs!!!

I ahir, vam fer, per primera vegada una festa amb amiguets i amiguetes. Res, uns 20 nens amb ganes de festa i cacaolats i croissants de xocolata per donar-los un extra d'energia (per sino en tinguessin prou) i uns "quintos" pels adults per "sobreviure" a tot aquest extraordinari muntatge que es va currar la Mariona, campiona mundial del món universal en temes de logística. Quina mare que tenen...quina dona que tinc...sempre voluntària! Jo, de totes maneres, també hi vaig participar!

I com va anar? Doncs, com van les festes infantils: caos, crits, corredisses, empentes, caigudes...i moltíssims somriures, abraçades i felicitat absoluta! Un èxit rotund!!!!! Molta participació!!!!!

I part de l'èxit...el local...cedit per l'Associació de Veïns del Barri Antic. Ens va encantar!!! I, de fet, feia honor a Barri Antic...és un local que tant s'hi pot muntar una festa infantil con un "guateque" amb Alfredo Landa, Antonio Ozores i unes sueques de 1,80!!!! Un local on sofàs de pana i màquines d'escriure eren la decoració principal (veure les cares dels nens davant d'una màquina d'escriure era impagable). Un local on les fotos que hi tiraves sortien directament en blanc i negre...i si les penjaves a Instagram no feia falta ni el filtre Earlybird!!!! No em malinterpreteu...el local va ser excel.lent, però l'esperit d'Esteso i Pajares estava a l'ambient!!!! Fa uns dies que sembla que ha tornat aquest ambient setantero...de blanc i negre...

I tornem a l'ambient, 20 nens corrent a la velocitat de la llum, el que feia la sensació que n'hi havia milers! Croissants, ensaïmades, donuts (pocs...jo en volia més però la Mariona va dir que no agradaven gaire!!! Ho havia de dir...) i el millor de tot...pastís de Lacasitos...regals varis, escampats per tota la sala...sobretot dracs i dinosaures...i una pinyata i un pastís de "chuches"...i aquí vull anar a parar...

...jo, Enric, com a fan absolut de les sèries de zombies, ahir vaig viure el meu somni de ser dins d'un episodi de The Walking Dead o de La noche de los muertos vivientes.... Hi va haver dos successos impactants, un vist des de fora i l'altre en primera persona:

- Entra el Marc a la sala, amb la pinyata a la mà, i 20 nens i nenes se li tiren al damunt provant de tibar-la i que caiguin tots els caramels. De debò, vist des de fora, feia coseta! Tot el meu suport cap a ell!!!

- El Martí vé amb el pastís de "chuches" a la mà amb tot de nens al seu darrera i jo, il.lús, amb ganes que el compartís, li dic que me'l doni, i li agafo. En aquest moment precís, entenc perquè corria i perquè portava tots aquells nens i nenes enganxats. Em trobo sense sortida, rodejat, sense armes, amb un pastís als dits...i se'm comencen a acostar...jo tinc por...tiben les "chuches"...les "nubes" van desapareixent i començo a témer pels meus dits (s'assemblen massa a les "nubes")...i jo, al final, torno a deixar el pastís a les mans del Martí i li dic: "Apa, espavila't que ja ets gran!". Al cap i a la fi, és un zombi igual que ells i no se'l menjaran...jo, m'escapo, sigilosament i m'apropo a la secció "quintos"...n'obro un, m'assec...respiro...i ho gaudeixo...és la festa de les meves Personetes Creatives i se les veu molt felices...que bé!!!

Sí, sí...n'estic convençut, i he pogut participar-hi...amb llàgrimes als ulls...

...estava parlant de la festa del Martí i el Nil, oi? Sí, sí...també...ho he fet per vosaltres...