El Martí i el seu iPad (un conte de nadius i habitants digitals)

Hi havia una vegada un nen d'un any i mig, que es diu Martí, i que, curiosament és el meu fill. El Martí es fixava cada dia com els seus papes tocaven, arrossegaven, pessigaven i movien els dits per sobre d'una pantalla que responia a les seves accions. S'ho mirava tot encuriosit i s'adonava que cada cosa que feien tenia una resposta: s'obrien coses, es tancaven coses, se'n movien d'altres...i estava fascinat! El Martí va anar creixent i la seva fascinació per aquell aparell també. Per cert, aquell aparell és un iPad. Els papes van canviar els seus iPads i el primer que van tenir, el van abrigar amb una funda a prova de "Martí" i li van deixar perquè el toqués, el pessigués, el mirés, i fins i tot que el tirés a terra (la funda era màgica!). De mica en mica va aprendre a fer-lo anar. Primer mirava com ho fèiem nosaltres i ell ho feia amb el seu. La seva mama li explicava un conte interactiu i el dia següent ell el sabia fer anar...que si la Caputxeta, que si Hansel i Gretel,... Ens vam adonar, i es va adonar, que era tot un món, a part, per explorar. Va començar a descobrir jocs, contes, aplicacions, el YouTube, i ho va aprendre a fer anar tot!!!! El Martí ara té dos anys i mig i l'iPad el fa anar com vol. PARÈNTESI: a casa creiem que el Martí ha de jugar amb joguines de tota la vida, pintar i dibuixar amb colors, embrutar parets (poc i amb bronca inclosa), mirar la tv, jugar i riure amb els seus papes i amics, però també ens agrada que tingui les seves estones, curtes o llargues, amb l'iPad. Hem de dir que vam fer servir l'iPad com a càstig (bé, el càstig era que no el podia tocar...) i no va servir de res...jugava amb altres coses. Ens va anar bé per adonar-nos que no hi estava enganxat i que sino el fa servir no passa res...segurament si a mi me'l treuen dos dies sí que em posaria nerviós, eufemísticament parlant... I què fa el Martí amb aquest aparell? Doncs hi juga, hi aprèn, se'l mira, el toca, l'embruta (cada dos dies hem de netejar la pantalla plena de galeta, xocolata, suc i elements alimenticis variats perquè no es veu ni el que hi surt), fa pizzes, fa macarrons,mira l'anunci del seu papa, amb dos anys jael feia servir per ballar,.... Nosaltres sempre hi som al seu costat. Ell ens demana com funciona alguna cosa i nosaltres li ensenyem com es fa. També li diem que hi ha coses que no pot mirar o fer. Per exemple, ell entra al YouTube i aprèn que hi ha videos que no pot mirar. També hi ha aplicacions que ja "capen" contingut inapropiat, però com que hi som al costat, preferim que ell mateix s'adoni que hi ha coses que no pot mirar!!!! I el més sorprenent és el vocabulari que ha adquirit. Per morir-se de riure! Un nen de dos anys i mig que quan no li funcionen els videos et diu: "Papa/Mama, no hi ha internet!" O que arriba a un restaurant i pregunta:" Que hi ha wifi?". O per exemple, surt la rodeta de quan es carreguen els videos i diu: "Papa/Mama, s'està carregant!" Com que em vaig adonar que quan no li funcionava el wifi no podia mirar els videos i cada dos per tres li havia d'arreglar, vaig ensenyar-li com fer-ho. I ara, quan no se li carrega un video de YouTube, se'n va a Ajustos (que només ell sap on és ja que cada dia ho canvia de lloc i pot estar a la carpeta de Jocs, de Martí, d'Utilitats, o sol en una pantalla! ) Entra a Ajustos, posa l'iPad en mode Avió, el torna a activar, surt, fa un doble click al botó Home i tanca totes les aplicacions en segon pla. Torna a entrar al YouTube i ja li funciona!!! Ell content, jo més tranquil i ben orgullós del que ha après! I té unes ganes boges d'aprendre a llegir i escriure per poder posar els videos de "l'estrella de mar" o dels "gegants de Solsona" i no només els de l'Historial i Favorits que esborra cada dos per tres...sense voler...o volent... I aquest nen, que es diu Martí, és un Nadiu Digital que en diuen algunes persones. Però jo crec que és nadiu digital perquè els seus papes són Habitants Digitals, i que sino fos per nosaltres que tenim iPad, i que també ho fem tot (com escriure aquest post) amb aquest aparell, dubto que el Martí ara sabés fer-lo anar com el fa anar... I ara, jo estic acabant aquest post i el tinc al costat mirant un video de peixets amb el seu iPad i les seves galetes de xocolata. Un terç se les menja, un altre terç van a parar al sofà i l'últim terç acaba a la pantalla de l'iPad en forma de saliva aixocolatada o xocolata assalivada...digeu-ne com volgueu!!!!! I quan acabem la nostra feina, la meva i la seva, anirem una estona a fer peces, que també és divertit...i desendreçat!!!!! O se n'anirà amb la moto passadís amunt i passadís avall!!! I com diu ell, de vegades, colorín colorado...este cuento...se ha acabadoooooooooo!!!!!