Criatures 07/07/2015

L'"escoleta"...

3 min

"Nil, vaaaaaaa afanya't que avui toca escoleta" és el pa de cada dia des de fa 2 anys...i ara s'acaba... "Papa, jo vaig a l'escola i el Martí a l'escoleta" és l'humor del Nil des de fa un any...i ara s'acaba... "Papa, l'any que vé ja seré gran i aniré a l'escola. Ja no aniré a l'escoleta" diu el Nil tot sovint, fent-se gran...i ara comença... I aquesta "escoleta" és la Llar d'Infants..."L'Estel"...dos anys de la vida del Nil...el seu referent...la seva rutina diària... Aquest post és dels que surten de l'ànima...d'agraïment...de comiat, perquè, sí, el Nil, es fa gran i passarà de l'"escoleta" a l'"Escola dels Dracs"...i d'anar caminant a anar amb autobús...amb el Martí... És un post dedicat a totes les mestres que han passat per les seves mans (o al revés...no ho sé...que el Nil té tela...). La Laura, que va ser la primera...que el va viure abans de caminar. Bé, poquet, perquè va començar a caminar de seguida. La Sara, que el va viure la segona part de P1, quan ja caminava i potser corria. I la "NúriaTurull"...així...seguit...la "Núria Turull" perquè ja n'hi ha una altra de Núria i, és clar, s'han de diferenciar...la "NúriaTurull" ja l'ha viscut més mig/gran, caminant, corrent, enfilant-se, liant-la...una miqueta...que li ha aguantat/disfrutat els pitjors i els millors dies...i l'Ingrid, cada dia al matí, a primera hora. La primera que ja intuïa el dia que els esperava, depenent de com arribava el Nil. La que li donava les galetes (sino m'avançava jo, és clar). La que creuava les primeres paraules amb ell i l'acompanyava fins al vidre per dir-me adéu... ...i tothom de "L'escoleta" que ens ha ajudat a fer del Nil, la personeta que és ara, una gran personeta, una personeta gran. Una personeta que, segur, que l'any que vé us trobarà a faltar molt. A totes, al centre, al passadís amb joguines, al pati de terra (que us tornarem tota la que s'ha endut a casa, us ho prometem!), als seus amiguets i amiguetes (que es separaran),...i que no us podeu ni imaginar la de dies que l'he posat a dormir dient-li un per un tots i totes, que ja estàveu dormint a les 21 hores del vespre (encara que no hi estiguéssiu): "Va, Nil, que segur que la "NúriaTurull" ja està dormint, que està molt cansada, i la Marisa, i l'Íngrid, i la Laura, i la Sara,i el Biel Hernàndez, i el Biel Nadal, i la Precious (com ho pot dir tan bé!), i el Wesley, la Berta i l'Hugo",...i així tots, tots, fins que decidia que havia arribat l'hora de tancar els ulls... I moltes gràcies, de part nostra, de la Mariona i meves, per aguantar-nos, que si el Nil té tela, nosaltres tenim tela i mitja. Que "de tal astilla, tal palo" (al revés, al revés) i que sempre heu fet bona cara, encara que a l'agenda fes una setmana que posava que necessitàveu bolquers, o que tocaven jocs d'aigua i no portàvem roba de recanvi (com avui que li haureu posat el xandall d'hivern que teníem a la bossa) o que ens descuidàvem l'agenda a casa una setmana seguida o que...és igual...no acabaríem, i ens heu ajudat moltíssim també a crear-nos una rutina a nosaltres. I què coi, que també us trobarem a faltar un "monton" (que diu ara el Martí") i que, tot i així, encara ens haureu d'aguantar fins el 24 de juliol...perquè s'acaba aquest dia l'"escoleta", no? NOTA: gràcies a altres mares, com la Jasone, el dia 1 de juliol no us vaig deixar el Nil fins a les 17 hores de la tarda...que lo sepáis! Us estimem un "monton" i el Nil, segur que també, encara que de petons i abraçades poques, però amb els ulls i les pessigolles ho diu tot...oi?

stats