Autopistes quàntiques...i una pregunta!

Avui comença un nou curs, pel Martí i pel Nil, i per tots dos és especial, el Martí fa P5 i el Nil fa P3. El Martí segueix a l'Escola dels Dracs i el Nil COMENÇA a l'Escola dels Dracs. El Nil ha deixat l'escoleta. S'ha fet gran. Molt gran. Com diu ell: "Sóc gran, però encara no toco el sostre" (i jo que espero que no el toqui, o que sigui saltant i amb el braç ben estirat!). Tenir fills comporta canvis, tants canvis que, els canvis, acaben sent rutines. Són rutines canviants o canvis rutinaris, digueu-n'hi com volgueu. I aquesta és una de les coses que més m'agrada fer, "rutinitzar els canvis", ben de pressa, per alleugerir els circuits neuronals nous del meu cervell. Per fer-los ben forts, però prou flexibles, per trencar-los més endavant...fins al proper canvi! Els meus circuits que eren autopistes ben fortes abans de tenir fills, ara sónautopistes quàntiquesque apareixen i desapareixen com per art de màgia. I jo que ho agraeixo. Els meus fills, el Martí i el Nil, m'han fet més flexible. La Nadia Comaneci (tinc una edat!) dels pares. I mola! I, és clar, si avui començaven escola, a casa, ahir era l'últim dia de vacances, després de gairebé 3 mesos... I vosaltres que ja ens aneu coneixent del blog, qui diríeu que... ...tenia uns petits nervis a la panxa perquè l'endemà era el primer dia d'escola... ...tenia unes petites pessigolles perquè coneixeria nous companys i companyes... ...tenia una miqueta d'angoixa per ser una cosa nova... ...li va costar dormir una miqueta pensant en l'endemà... ...li ha costat llevar-se després de fer molt el "ronsu" durant més de dos mesos... ...se li han embrutat les vambes al nou pati de pedres i sorra... ...li feia coseta cantar i ballar les cançons de l'Escola dels Dracs... ...tenia gana (gana, no...fam!) a l'hora d'esmorzar... ...s'ha tirat unes fotos abans de sortir per la porta... ...s'ha volgut posar la bossa (ben plena) a l'esquena... Podeu endevinar qui ha fet, pensat, sentit, tot això? La resposta correcta no té premi, però a mi m'encantaria que contestéssiu. Coses meves. Coses d'un papa una mica friki, potser massa, de vegades. Avui mateix m'ho han dit. Papa i friki!