El vincle emocional: benvingut nadó

L'embaràs, amb els seus 40 setmanes de durada, proporciona a la dona l'oportunitat de preparar-se psicològicament per a l'arribada del nou ser i de compartir aquest sentiment amb la seva parella. Després del naixement del bebè, aquests sentiments paterns podran variar, anant des de l'èxtasi fins a la desil·lusió més absoluta, en funció de l'aparició o no de complicacions en el nounat, el part o altres contratemps. Segur que molts de vosaltres haureu sentit parlar del vincle afectiu. Cada professional té una definició del que és, que pot variar més o menys, però hi ha un consens comú en que és bàsic i primordial que s'estableixi una bona vinculació entre el nadó i els seus progenitors (sobretot la mare) des del primer moment en benefici de la salut d'ambdós.

Des del meu punt de vista entenc per vincle, les fortes relacions psicològiques existents entre els pares i el seu bebè, que comencen a desenvolupar-se en l'etapa prenatal i amb més intensitat en les primeres hores i dies posteriors al seu naixement. El cos de la dona està preparat fisiologicament per facilitar aquest procési beneficiar l'establiment d'aquestes relacions. El primer contacte amb el bebè després del part és sens dubte un moment anhelat i viscut amb moltíssima intensitat pels pares. En aquest instant tota la realitat de la paternitat cobra sentit. Pot posar-li rostre a tot allò que han imaginat durant 9 mesos. A partir d'aquest moment, bebè i mamà entraran en una etapa de “dependència” mútua quefarà crèixer encara mésel vincle. Les hormones segregades pel cos de la mare jugaran un paper clau en aquest procés. Durant el part el sistema nerviós de la dona segregarà oxitocina (entre altres substàncies) que irrigarà el seu cos finsdesprésde donar a llum. Aquest neuropéptid fa que associem els contactes socials amb emocions agradables i, pel que sembla, és l'oxitocina la clau per a la supervivència de la nostra espècie. El cervell recompensa les conductes que condueixen a l'aproximació social. L'oxitocina proporciona “màgia” al contacte amorós pell a pell, disminueix l'estrès i actua sobre les zones del cervell vinculades a la memòria i al dolor, de manera que fa “disminuir” el record de dolor del part en la mare, la qual cosa ajuda al fet que estigui més receptiva per voler cuidar al seu bebè, i en definitiva establir el vincle. Tot i això cal dir que no tot és fisiològic i que sovint establir aquest vincle amb el nouvingut és més difícil ja que en aquest procés influeixen les pròpies experiències que tenen els pares relatives a la seva infantesa, les seves actituds culturals i socials relatives a la criança dels nens, el seu desig o no de ser pares, la preparació psicològica durant l'embaràs i les dificultats o complicacions que puguin sorgir. Aquest vincle és l'inici quedonarà lloc als intensos llaços emocionals que existeixen entre pares i fill i assegurarà el seu suport incondicional al llarg dels anys creixement del petit contribuint de forma decisiva al desenvolupament de la seva personalitat.