N'hauries fet quaranta-nou...

L'Àngel del Campanar Avui n’hauries fet quaranta-nou i aviat en farà deu que no hi ets. Llavors et vam dir adéu amb aquestes paraules que ara volem recordar per fer-te més present , com ja ho ets sempre mentre seguim respirant l’aire buit de tu. En ell hi ressonen les teves rialles, la teva vitalitat, el teu entusiasme, la teva vida que se’t va escapar massa d’hora , tan d’hora que ens va congelar l’alè i encara ens té absorts intentant comprendre com et va ser arrebatada. Però et tenim entre les pedres que tan estimaves, entre les parets del Vinseum que vas imaginar, dins les entranyes del campanar. Et tenim en l’immens llegat que has deixat a una Vilafranca que està plena de tu. Bon aniversari Titina. Avui n’hauries fet quaranta-nou! BLAU 7 d’agost de 2005

Ens evoca el blau la Titina, el blau intens , transparent, el blau dels seus ulls. Transparent ha estat la seva vida, perquè l’ha viscut de cara , sense ambigüitats , amb molta coherència , fins a l’últim moment. Una vida que se’ns en va, massa aviat. La mort no arriba mai a l’hora, sempre és massa aviat o massa tard. No ho entenem però no hi ha respostes. Ens queda el silenci, blau, com el del mar. Necessitem imaginar-la amb el vaivé suau de les ones , que la gronxin feliçment, lluny del sofriment. Nosaltres mentrestant , anem notant el fred de la seva absència i l’escalf de tot el que hem compartit i après amb ella. El trajecte vital ha estat curt, però ha estat molt intens i el que ens deixa és immens. Aquest és el bàlsam que ara ens asserena i ens reconforta perquè la Titina ja és a molts llocs. Ens evoques el blau Titina, com el blau d’aquest cel que segur que t’ha acollit , des d’on ens deus veure desconsolats i orfes de tu , perquè enyorem poder gaudir de la teva conversa, de la teva rialla, dels teus sabers i de l’amor que donaves als teus i a les coses que feies. Blau i rogenc és el cel que t’embolcalla i que tan bé es copsa des de dalt del campanar en un capvespre d’estiu. Tu ens vas descobrir aquest petit gran plaer, i des d’allà i amb Vilafranca als peus, cada vegada que hi pugem et farem l’ullet i secretament sabrem que hi ets, per sempre. De color blau turquesa has estat aquests darrers dies ,com aquell vestit, fràgil, bonica, molt bonica com ha estat la teva vida. Blau verdós i flexible com l’aigua és el nostre adéu i diu la cançó que no és un adéu per sempre , és sols un adéu per un instant!!!