L'hora dels lideratges

“La saviesa consisteix en saber quin és el següent pas i la virtut en portar-lo a terme”.

David Starr Jordan (1851-1931), educador americà.

No sé si us passa, però a vegades, quan sento parlar de la necessitat de tenir lideratges forts noto una certa inquietud perquè em vénen al cap alguns personatges, que de tan destructivament forts , ja compten amb un lloc destacat en la història dels horrors humans. Reconec que a més, sóc reticent a haver d’admetre que les persones necessitem a unes altres per a dur a terme determinats afers col.lectius, com si la responsabilitat i la llibertat de la nostra autonomia personal no fossin suficients per a assolir les fites proposades. Però he de confessar que la realitat , tossuda, se n’encarrega de desmentir-me tot sovint , aquesta creença . Quotidianament tenim la possibilitat de veure les tristes conseqüències de la manca de lideratge en els col.lectius humans. El desplegament del potencial que tenen els equips, entitats i associacions de qualsevol signe, acaba depenent en bona mesura de com estan liderats . Liderar és doncs , un verb essencial de l’activitat humana. Definir-lo no és fàcil malgrat se’n parla i se n’escriu molt. Habitualment anomenem líder a aquella persona que es posa al capdavant d’un projecte i és capaç de tirar-lo endavant amb la complicitat de la gent que l’acompanya. Per a fer-ho , el líder necessita generar credibilitat i confiança per demostrar que hi ha concordança entre les idees i valors que defensa i els seus actes. Hores d’ara estarem majoritàriament d’acord que el desprestigi de la classe política té molt a veure amb la dissonància que es percep entre les accions que duen a terme i les seves paraules. Entenent que la confiança i la credibilitat són dues qualitats sense les quals el lideratge no és possible , també és cert que elles soles no determinen la definició dels bons líders. Als bons líders els valorem la seva capacitat de projectar futur, obrir horitzons i dotar de sentit al que es fa. Els bons líders saben desvetllar una il.lusió col.lectiva que farà possible passar a l’acció a un equip o grup de persones. Unes habilitats que posen a prova la seva intel.ligència emocional. Stephen Covey explicava que no es poden comprar ni el cor ni la ment de les persones. En el seu cor hi ha la seva lleialtat i entusiasme i en la seva ment la seva creativitat i els seus recursos intel.lectuals. Quan entreguem el nostre entusiasme i els nostres recursos intel.lectuals a un projecte, abans algú ens ha convençut que allò era bo per a la nostra individualitat i per la nostra col.lectivitat a la vegada. Als nostres centres educatius ens cal repensar els lideratges que s’hi exerceixen. En essència la feina educativa és bàsicament col.lectiva. Pot un claustre de professors avançar si no té clar quin és el projecte que defineix el centre, quins són els objectius prioritaris a mig termini , què volem dels nostres alumnes, de quina manera com s’han de repartir les tasques en moments de sobrecàrrega i retallades? Els objectius d’un claustre de professorat s’han de definir amb la participació i la veu de tots els seus membres per a acceptar-los com a propis i dur-los a la pràctica amb convicció. Altra cosa serà la imposició i Covey ens recorda que la ment i el cor de les persones no es poden comprar. Dels models de lideratge dins els centres educatius, en sap molt l’Àngel Castiñeira , director de la Càtedra de lideratge i Governança democràtica del departament de Ciències Socials d’ESADE . En la definició dels diferents models parla del lideratge distributiu o compartit en un article del qual us deixo l’enllaç: http://www.omnium.cat/ca/article/prolegomens-al-lideratge-educatiu-a-catalunya-el-repte-de-liderar-de-manera-integral-4027.html El lideratge distributiu o compartit es defineix així: “Qui dirigeix aquesta classe d’organitzacions no ha d’aspirar ja a eixamplar la seva base de poder i influència, mesurada pel nombre i qualitat dels seus seguidors. Allò que necessita és, més aviat, promoure al seu entorn l’aparició de persones disposades a agafar responsabilitats sobre iniciatives, projectes, encàrrecs i experiments. Dit d’una altra manera, necessita envoltar-se de gent disposada a exercir, en parcel.les específiques de l’activitat de l’organització, les tasques del lideratge”. Entenc que aquest és el tipus de lideratge que millor s’adapta a les necessitats dels nostres centres, i més ara que la consideració docent viu sota pressió permanent de polítics i ministres que tan frívolament ens diuen que hem de fer a les aules. Per a aconseguir el lideratge compartit hi ha d’haver una clara aposta en els centres i en les administracions de formar i recolzar líders educatius emocionalment intel.ligents ens els quals la generositat , l’empatia, i el reconeixement de la veu de tots els seus membres formin part del seu ADN. Lideratges from teresaterrades