Criatures 31/08/2017

Benvinguts a l'illa!

Mireia Esparza
3 min

Al darrer post parlava dels clàssics que van marcar la nostra infantesa, aquells llibres que recordem perquè van fer-nos els lectors i els adults que som avui en dia. I avui us vull parlar del que crec que serà un d'aquests clàssics d'aquí a uns anys: L'illa de Paidonèsia.

L'illa de Paidonèsia

En Nicolau Rouretort és un nen de 9 anys que, cansat de sentir els seus pares barallar-se contínuament durant un creuer pel Carib, decideix baixar del vaixell i anar a viure a una petita illa deserta. Des d'allà fa una crida a tots els nens i nenes del món perquè el segueixin i així, mica en mica, van construint l'estat de Paidonèsia, on els adults no hi tenen cabuda. Aquest és l'inici d'una història fascinant i divertida, explicada únicament a través cartes i e-mails entre personatges, que com us dic crec que esdevindrà un clàssic. Per què?

Doncs en primer lloc perquè és molt divertida. Però molt. Tant per la canalla com pels pares i mares. Té un punt gamberro, irònic i fins i tot sarcàstic, que agrada a tothom. Aquest punt de diversió tan necessari en una literatura infantil actual, al meu entendre tan sobrecarregada de bonisme i correcció. Aquí els infants són els que tallen el bacallà, se n'enfoten dels adults, els xulegen, en copien les estratègies... i se'n surten! A afegir, a més, el joc de l'autor amb els lectors amb els cognoms dels personatges. Si volem nens i nenes lectors els hem de donar, sobretot, llibres divertits!

Un altre punt a favor és la seva estructura epistolar, que el fa un llibre perfecte per llegir en veu alta, per explicar-lo o, fins i tot, per llegir a diverses veus. Nosaltres l'hem llegit durant les vacances, cada nit dues o tres (o quatre, o cinc...) cartes. De vegades jo sola en veu alta, de vegades una carta cadascuna, segons el moment, i, per primera vegada, l'excusa del cansament o de l'horari no va aparèixer per enlloc. Jo soc una ferma defensora d'explicar contes. Sempre, no només quan els nens i nenes no saben llegir. La lectura en veu alta és una manera fantàstica de fer-ne un moment de diversió conjunt, de donar peu a converses i riures compartits.

En tecer lloc per com està teixida l'història. I dic teixida perquè l'Oriol Canosa, el seu autor, fa això, va teixint d'una manera primorosa la novel·la. Mentre la llegia tenia la sensació de que anava formant-se tota una xarxa de personatges, molt ben lligada, sense presses, que tothom apareixia en el moment just, no hi havia cap fil que no vingués a cuento ni cap personatge que no aportés alguna cosa. La història queda perfectament explicada, és rodona.

I finalment per les il·lustracions d'en Gabriel Salvadó, que acaben de donar aquest punt gamberro i punyetero a tot plegat i que agraden moltíssim.

Jo no soc gaire amant dels premis, però L'illa de Paidonèsia va rebre el premi Josep Mª Folch i Torres 2016 i és una de les novel·les candidates al 13è Premi de Literatura Infantil Atrapallibres en la categoria de 9 anys. I per si no n'esteu convençuts, només us diré que al final de la darrera carta les meves filles van aplaudir! I això, per mi, és el millor premi. En definitiva, no us el perdeu!

Llibre: L'illa de Paidonèsia

Autor: Oriol Canosa. Il·lustrador: Gabriel Salvadó

El publica: La Galera

Preu: 17,50€

Edats: a partir de 8-9 anys.

stats