Lletra lligada

Qui tria avui el conte?

El vol protector de l'harpia
0

24. El vol protector de l'harpia

Després del 23 inexistent (filles que em van esborrar el post quan ja estava gairebé acabat han impedit que surti... us podeu imaginar els crits...) arriba el 24. Però no el podia escriure fins avui perquè l'havia de cagar el tió i ho va fer ahir a la nit, tard, molt tard. El vol protector de l'harpia és el darrer títol de Ricardo Alcántara i serà el primer llibre que llegiré aquest any. No un en puc dir res, més que en tinc moltes ganes. I en tinc ganes per varies coses: 1.Perquè és un llibre d'en Ricardo i ell mai decep, ni com a escriptor ni com a persona. És un escriptor amb una...
Ernest i Celestina
0

22. Ernest i Celestina han perdut en Simó

Kalandraka és probablement una de les millors editorials que hi ha en àlbum il·lustrat. Han publicat alguns dels títols que es poden considerar com els nous clàssics de la literatura infantil i juvenil, i sempre amb unes edicions precioses. I darrerament estan reeditant clàssics de Sendak, Tomi Ungerer i els que avui comentem: les històries de l'Ernest i la Celestina. L'Ernest i la Celestina són molt diferents: ell és alt i gros, ella menuda i gràcil, ells és tranquil i calmós, ella nerviosa i impulsiva. Però són amics, els millors. I junts viuen petites grans aventures, com fan els...
Crec
0

21. Crec

Aquesta és la història d'una branca. Una branca que viu a la Vall del Silenci, on no se sent mai res, i que avorrida de tanta tranquil·litat decideix trencar amb tot, començant per trencar amb l'arbre que la sosté: Crec! i així comença el seu camí per tota la vall, extenent la seva revolta contra el silenci i fent que passin coses, que ja se sap que la vda, si passa, fa soroll. No em digueu que no és un llibre ideal per avui! Acabat de sortir del forn, Crec és l'últim llibre de la Tina Vallès, autora de La marieta sense taques i Bocabava, però també de Maic i La memòria de l'arbre. Vaja,...
L'avellana
0

20. L'avellana

Per ser membre de la lliga anti-pop-ups, aquest ja és el segon del calendari, però és que quan el vaig veure em vaig quedar al·lucinada! L'avellana ens explica una història senzilla: arriba l'hivern i l'esquirol està collint aliments per desar-los. Una avellana cau al terra, però neva i la neu la. Diferents animals van passant per allà fins que arriba la primavera i de nou la vida s'obre pas. Ja veieu, el pas del temps i la natura, una història pensada pels més petitons, però cada pàgina que passem és un "oooohhh". Les figures dels animals, que són una preciositat, estan fetes d'un cartró...
Txell Espiell
0

19. Txell Espiell i el segrestador de gossos

Hi ha edats per les que és difícil trobar llibres. O si més no, a mi m'ha costat. Una de les gatxans llegix tot allò que té a l'abast, però l'altra és més selectiva i segons què ho troba "de petits", però veus que segons què és encara massa difícil per ella. Vam tenir la sort de descobrir l'Ottolina i l'Ada Goth, però se'ns van acabar i no trobàvem res més. Fins que la nostra llibretera de capçalera ens va parlar de la Txell Espiell. La Txell Espiell és una nena de 10 anys que vol ser detectiu i està boja pels gossos. De fet, la seva primera història barreja aquestes dues idees i la Txell...
El circ dels monstres
0

18. El circ dels monstres

El circ sempre és un punt d'atracció fortíssim per la canalla. Un lloc ple de màgia, d'alegria i fins i tot amb un punt de misteri. Els circs que recordo dels llibres tenen sempre aquesta aura de misteri: Els Cinc acampats al costat d'un circ, el lloc on transcorre El noi que nedava amb les piranyes o fins i tot una alumna de l'internat de Santa Clara que venia d'un circ. I aquest àlbum segueix aquesta tònica, un circ és un lloc màgic. Tenim un circ ple de monstres, pops gegants inclosos, i un cuidador que neteja les gàbies i va exposant-se a mil i un perills... o potser no n'hi ha per...
Quin dia tan bèstia!
0

17. Quin dia tan bèstia!

Un llibre de 1972! si, amb un parell de nassos! Perquè hi ha llibres que no caduquen, tot i que hi ha casos en que les editorials els deixen aparcats. Un llibre de 1972 que no ha passat de moda, que es segueix editant perquè hi ha títols que s'haurien de poder llegir hagis nascut al 1984 o al 2008. Un llibre de 1972 perquè és divertit, està ben escrit i ens va plantejant la història mica en mica, generant dubtes i ganes de seguir per poder resoldre'ls. Quin dia tan bèstia! té un plantejament immensament atractiu: l'Annabel es desperta un bon matí dins el cos de la seva mare. Després d'una...
L'Olivia es prepara per al nadal
0

16. L'Olivia es prepara per al nadal

Fa un temps ja vaig parlar de l'Olivia. Aquesta porqueta ens té el cor robat i, tot i que fa temps que no surt cap nou títol en català, això no suposa una excusa per oblidar-la. Les gatxans la rellegeixen sovint i aquests dies L'Olivia es prepara per al Nadal ha aparegut al sofà ja un parell de cops. S'acosta nadal i l'Olivia ajuda a preparar-ho tot, però, com sovint li passa, la seva manera d'ajudar és molt pecular... I és que ella és així, si t'agrada bé i si no tu t'ho perds, no canviarà. Té la inocència dels nens i alhora la seva mala baba, potser per això agrada tant, perquè hi veuen...
L'enigma de Vilagallina
0

15. L'enigma de Vilagallina

S'acosta el concurs "La ploma daurada" per triar la gallina de l'any i a Vilagallina tothom ho espera, però de sobte les gallines comencen a desaparèixer. Tot apunta cap a un culpable, però, serà ell? Hem d'estar la cas i seguir bé les pistes perquè les coses de vegades no són el que semblen... Un nou àlbum il·lustrat, aquest cop amb text ocupa el dia 15 del calendari. I el culpable n'és Albert Arrayás, que ha creat un álbum alegre i colorit que atrau ja des de la portada. La diversió està assegurada amb pistes que anem trobant després de cada desaparició i que fan que la canalla vagi...
179140_196295
0

14. L'Ot i els gegants de gel

El meu començament amb Neil Gaiman no va ser massa bo. Les meves filles van veure la pel·licula Coraline, basada en la seva novel·la, i van estar setmanes que no podien dormir bé. Això va fer que li agafés una mica de mania i quan vaig llegir la novel·la en qüestió la vaig agafar amb recança. Però la veritat és que em va agradar molt i em va fer molta por. I aqui hi ha la gràcia de Gaiman: ell escriu per nens i nenes com qui escriu per adults, sense fer distincions. Cert que adapta el nivell, però no rebaixa el contingut de la història: és la que és, t'agradri o no, no perquè siguis menut...

Mireia Esparza

Mireia Esparza

Em dic Mireia, soc biòloga (si, si, biòloga) i professora d'antropologia física (si, si, d'antropologia). Tinc dues filles bessones, a casa el hi diem les gatxans, que són les culpables de retornar-me a la literatura infantil i juvenil. Jo era una nena amb unes trenes llargues que estava tot el dia enganxada a un llibre i ara soc una dona amb cabell de mida variable que quan pot s'hi torna a enganxar. I com una de les coses que més m'agraden de la lectura és poder-la compartir i comentar amb els demés, vaig decidir començar a escriure sobre els contes que anàvem llegint a casa. Aquest no és un blog de crítica literària, no hi entenc prou com per fer-ho, senzillament parlo d'aquells contes que ens han agradat, que ens han emocionat i que no deixem de recomanar als amics com vosaltres.

Segueix-me a les xarxes