Lletra lligada

Qui tria avui el conte?

179140_196295
0

14. L'Ot i els gegants de gel

El meu començament amb Neil Gaiman no va ser massa bo. Les meves filles van veure la pel·licula Coraline, basada en la seva novel·la, i van estar setmanes que no podien dormir bé. Això va fer que li agafés una mica de mania i quan vaig llegir la novel·la en qüestió la vaig agafar amb recança. Però la veritat és que em va agradar molt i em va fer molta por. I aqui hi ha la gràcia de Gaiman: ell escriu per nens i nenes com qui escriu per adults, sense fer distincions. Cert que adapta el nivell, però no rebaixa el contingut de la història: és la que és, t'agradri o no, no perquè siguis menut...
Enfonsat!
0

13. Enfonsat!

Hi ha autors que primer et sorprenen, després t'agraden, i mica en mica et descobreixes esperant el seu nou llibre. I aquest és el cas d'en Rob Biddulph. Aquest autor i il·lustrador britànic i multipremiat s'està convertint, història rera història, en un dels mesies esperats des que l'any 2015 va traduir-se Quin vent el seu primer àlbum il·lustrat. I aquesta tardor ens ha arribat Enfonsat!, la nova aventura del protagonista de Quin vent, el pingüí Blau. Aquest cop, juntament amb els seus amics, en Blau es transforma en pirata, rera les passes del capità Pau Tauló i el seu galió, el Terror...
Ada Goth
0

12. Ada Goth y la sinfonía siniestra

A casa, ja fa uns anys, una llibretera va convèncer una mare de comprar un llibre, "Ottolina al mar", a la seva filla. La mare no n'estava convençuda, la veia molt novel·la per una nena que en aquell moment debia tenir 7 anys i que es feia la nena gran. Però l'Ottolina va ser tot un èxit! Darrera un títol en va venir un altre i un altre i un altre i les gatxans els han devorat una vegada i una altra i una altra i una altra. Fa cosa d'un any la nena en qüestió va demanar anar una mica més enllà, i una altra llibretera em va dir que havia arribat l'hora de l'Ada Goth. Ai, com en saben...
Un estel en la foscor
0

11. Un estel en la foscor

Vaig conèixer la Rebeca Luciani a Mishiyu, un dels álbums il·lustrats més bonics que he llegit mai, escrit per Ricardo Alcántara i il·lustrat per ella. Des de llavors la segueixo. M'encanta com dibuixa, com expressa amb les seves il·lustracions, el seu món ric, ple de detalls, dolços, i de vegades amb un punt de malenconia. Un estel en la foscor parteix d'un poema de Montserrat Ginesta que la Rebeca il·lustra de manera magistral. És un llibre sense paraules. No li calen, la força dels dibuixos és suficient. Amb delicadesa i de manera senzilla, ens explica una història ben nadalenca, la...
Marcel·lí
0

10. Marcel·lí

De nou tornem a un llibre que ja vaig comentar, en aquest cas ja fa un any i mig, però és que un detall m'hi ha fet tornar a pensar. I és que l'altre dia vaig veure a una de les gatxans que el rellegia i, quan m'hi vaig fixar, em vaig adonar que estava tot masegat.  Després de preguntar-li 5 cops què li havia passat al llibre (quan llegeix no hi ha manera que senti res... és com sa mare!) em va dir que res, que l'havia llegit molts cops i els llibres també es desgasten. I és que Marcel·lí és, sens dubte, un dels llibres més llegit i rellegit a casa. Quan no saben què agafar, quan els...
Bon dia
0

9. Bon dia/ Bona nit

Les gatxans es fan grans. Això fa que sovint passi de la primera taula de la llibreria, la dedicada als títols pels més menuts, i vagi directament a les novel·les. Però per sort tinc la neboda més preciosa del món que ve pel darrera aprentant fort i amb ganes de llibre, així que des de fa un temps m'hi torno a aturar i a disfrutar. La darrera adquisició per ella van ser aquests dos llibres, que, tot i ser dos volums independents, van molt lligats. A Bon dia i Bona nit, de nou el tàndem Martí-Salomó ens ofereixen dos títols que van més enllà dels simples contes per bebés. Si, sovint...
La casa dels ratolins
0

8. La casa dels ratolins. El Sam i la Júlia van a la fira

Els llibres de La casa dels ratolins estan passant a ser gairebé una tradició nadalenca a casa nostra. I aquest any no serà una excepció, ja que acaba de sortir el tercer volum. Aquest cop en Sam i la Júlia, els ratolins protagonistes, volen anar a la fira, però han d'aconseguir diners per poder pujar a les atraccions. Sens dubte, el gran què de La casa dels ratolins és precisament això, la casa! La seva autora, Karina Schaapman, es va dedicar a anar construint-la i decorant les diferents habitacions (més de 100!) que la composen amb capses de cartró, robes velles i materials reciclats....
L'illa de Paidonèsia
0

7. L'illa de Paidonèsia

No fa gaire ja vaig parlar de L'illa de Paidonèsia, però crec que aquest calendari no estaria complerta sense la que ha estat de la novel·la de l'any a casa nostra. Si, Paidonèsia va suposar l'illa de pau a l'estiu, l'estona en la que mare i filles (i sovint també el pare) ens assèiem i, ara una ara l'altra, anàvem avançant juntes per aquesta divertida història, sempre amb ganes de més. La història: en Nicolau Rouretort, un nen de 9 anys cansat de sentir els seus pares barallar-se contínuament durant un creuer pel Carib, decideix baixar del vaixell i anar a viure a una petita illa...
Paraulotes de les fines
0

6. Paraulotes de les fines

Poesia. Buff, difícil. D'entrada sembla un repte introduir la poesia entre les lectures dels més petits. Quan les meves filles eren a educació infantil, la poesia era habitual. Cada any hi havia un poeta al que seguien i n'acabaven sabent vida i miracles, les mestres els llegien poemes a classe... Però es van fent grans i cada cop sembla que costa més trobar racons de poesia que els resultin atractius. Paraulotes de les fines va ser un regal. Va arribar a casa sense buscar-lo i, de sobte, els dos caps sobre el llibre: comentaris, rialles i alguna pregunta: quin animal és un borinot?. I...
Bon Nadal, estimats monstres!
0

5. Bon Nadal, estimats monstres!

A casa tenim una fan de l'Agus i els monstres. I una mare desesperada perquè la nena els devora a una velocitat increïble, vaja, que no me cunden, en un parell d'hores se l'ha polit i te'n demana un altre! Així que quan vaig veure a la llibreria exposat el nou exemplar vaig demanar si us plau, si us plau, que l'amaguessin, que l'endemà tornava amb la gatxan en qüestió i si el veia ja havia begut oli! La llibretera, que és un solete, va accedir-hi però l'endemà vam arribar abans que ella a la botiga i el radar gatxanil va detectar el nou Agus als dos segons d'haver travessat la porta! I és...

Mireia Esparza

Mireia Esparza

Em dic Mireia, soc biòloga (si, si, biòloga) i professora d'antropologia física (si, si, d'antropologia). Tinc dues filles bessones, a casa el hi diem les gatxans, que són les culpables de retornar-me a la literatura infantil i juvenil. Jo era una nena amb unes trenes llargues que estava tot el dia enganxada a un llibre i ara soc una dona amb cabell de mida variable que quan pot s'hi torna a enganxar. I com una de les coses que més m'agraden de la lectura és poder-la compartir i comentar amb els demés, vaig decidir començar a escriure sobre els contes que anàvem llegint a casa. Aquest no és un blog de crítica literària, no hi entenc prou com per fer-ho, senzillament parlo d'aquells contes que ens han agradat, que ens han emocionat i que no deixem de recomanar als amics com vosaltres.

Segueix-me a les xarxes