Jo també vaig fer EGB (II)

Retornant al passat avui us vull parlar d'una mestra de català d'aquelles que ja no en queden. Tenia una passió sincera per la llengua i així ens ho transmetia a cada sessió, el fet d'haver viscut la prohibició i la repressió del català en primera persona és una cosa que ha de marcar i suposo que el fet d'impartir llengua catalana havia de ser per ella alguna cosa semblant a una missió encarada a la supervivència d'una cultura i un sentiment. No cal dir que el seu vocabulari era ric i que no se li escapava ni un "bueno" o un "vale" i que era capaç de llegir els cinc-cents treballs presentats als Jocs Florals cada any a l'escola. D'ella me'n recordo sempre que algun alumne meu diu "tinc que" fer això, o allò. L'altre dia, nostàlgic com sóc, els en vaig parlar als meus alumnes i els vaig explicar un joc de paraules que ella sempre explicava en referència a l'incorrecte "tenir que"; deia així: - Mestra, vull anar al lavabo. - Ara no pot ser, espera't una mica. - És que se m'escapa, tinc que anar-hi. - Què dius que tens un canari? Foto: FlickrCC by jacilluch