La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

La prepotència tanca les portes del diàleg

Zoom

Gran lliçó per aparcar la prepotència

No siguem prepotents

− Què et passa, Guille?

− Em fan mal els peus –va respondre.

Mafalda es fixa en els peus de la criatura i li explica:

− És clar, Guille, t'has posat les sabates canviades de peus, les tens al revés.

Guille, després d’un instant per a comprovar el fet indiscutible, comença a plorar més fort.

−I ara..., què et passa?

− Ara em dol el meu orgull.

Quino

El primer enemic el tenim dins nostre: és l’amor propi, germà petit de l’orgull, que ens fa cecs a la comprensió. En educació familiar, i no només en educació familiar, això és un problema, ja que s’ha d’admetre que, per descomptat, no som els més savis del món ni tenim sempre la raó de tot.

M’esgarrifen aquestes persones que ho saben tot. Que són dogmàtics i que no tenen ni un bri d’humilitat per reconèixer que no són tan perfectes com es creuen. Van a la seva i no escolten, molts són joves i realment tenen molta força per anar fent però quan arriben a la vellesa es tornen tossuts i antipàtics.

A tota hora convé ser més senzills i cal dialogar. Els joves amb els seus amics, els pares amb altres pares i qualsevol persona ha d’estar disposada a aprendre dels altres. Ser senzills i dialogar no vol dir que un no es tinguin criteris però la comprensió i respecte vers les opinions dels altres ajuda a la flexibilitat i a ser més atractius i afables.

No és convenient anar tan segurs i prepotents per la vida que sembli que no necessitem de ningú “... a mi ningú m’ha de dir com haig de guiar al meu fill ...”. T’equivoques, potser aquella veïna a qui li deixes quan necessites sortir sense ell, sap com juga i es comporta amb els seus amics i et podria donar algunes idees per saber tractar-lo millor.

L’estiu, el temps de vacances és un bon moment per avançar en la qualitat de l’humilitat, passem més temps amb amics, viatgem, conversem, podem cada dia millorar i recordar que no som el centre de l’univers. Els nostres fills agrairan que tinguem una actitud dialogant i no anem per la vida creient-nos els amos de la veritat.

Ja sabeu que us vaig dir que ara el estiu faria un tipus d'entrades per a la reflexió, potser són més curtetes però jo segueixo estant amb contacte amb tots vosaltres.

Són les meves vacances, escriure així des del cor i l'experiència. Bon mes d'agost!