Criatures 28/10/2010

Una pèrdua que dol

2 min

Estic de dol No sabia com explicar-vos que jo estava de dol per la pèrdua, el vint i quatre d’octubre d’aquest 2010, d’una gran amiga i amiga també de Criatures. Algú recordarà o ha seguit el bloc de la meva amiga manresana. He rellegit totes les entrades de vivències a Blog M. Pilar Torra escrites des de la sensibilitat, l’estima vers els seus, l’observació i respecte, algunes, també plenes de poesia, amb fotografies adients i amb apunts de viatges i continguts de llibres de la biblioteca paterna. Llegiu-lo, si podeu! Jo n’he sortit desprès de la seva lectura molt commoguda, més enyorada per no poder compartir l’amistat amb ella però més reconfortada pel sentit que ha donat a la seva vida. El dolor s’ha d’anar paint i la seva família i amics tot just comencem. La Pilar inspirava confiança tant bon punt la coneixies i era una amiga amb totes les qualitats: lleial i comprensiva, amb gran dosis de serenitat, discreció, bon humor i prudència, qualitats fruit de la seva intel•ligència i per l’ilusió de fer el bé. Sempre amb un somriure i una capacitat d’escolta fora del que és normal estava disponible per fer un favor a la seva extensa família, als alumnes de l’institut, companys de feina i amics. Amb força de voluntat i el suport, companyia i presència constant del seu marit Jordi, fills, germans i metges va lluitar per vèncer el càncer: El seu últim post al bloc Espiria 11 Esperem que, per haver-la conegut i, gràcies al seu testimoni de fortalesa humana i cristiana, siguem tots plegats una mica millors. Em quedo amb les paraules que ella mateixa escrivia al seu blog al sortir de l’enterrament d’un familiar: “És dolça la mort quan, com en aquest cas, ens empeny a donar gràcies a Déu per la vida de la persona que ens deixa i que ens ha fet una mica millors”. I amb els teus que tant t'estimen et donem gràcies per tot, estimada Pilar.

stats