La paciència

Paciencia i confiança

“Si ets pacient en un moment d’ira, escaparàs a cent dies de tristesa”

Proverbi persa

Tinc una vivència d’àvia que vaig agrair molt i em va fer feliç i per això us l’explicaré. La recordo perquè gràcies a tenir paciencia i confiança amb la meva néta vaig poder gaudir d'una carta ben curta que tinc guardada com un tresor preuat.

Us explico doncs aquesta anècdota de la meva néta Clara de quan tenia més o menys, set anys:

La Clara és molt independent, és la tercera filla dels meus quatre néts i ha après dels germans. Jo tornava a Barcelona després de visitar-los a Saragossa on viuen, i li vaig demanar que em fes un petó de comiat. Em vaig quedar gelada quan em va dir: - “ara no, àvia, ja t’he escrit una carta”.

Vaig dominar el meu primer impuls de dir-li: “Nena, això no són excuses, diguem adéu a la porta!”... vaig encertar en haver callat i tenir-li confiança perquè al cap de tres dies vaig rebre la carta que m’havia promès: em demanava que tornés aviat i em deia que m’estimava molt. És cert que m’havia quedat la imatge d’un gest com el de portar-se la mà a la butxaca quan m’havia dit que s’havia acomiadat de mi i hi vaig pensar.... Per la Clara, jo ja estava acomiadada.

I, encara em va alegrar més pensar amb l’esforç que havia fet d’anar a l’estanc a cercar el segell, de comprar un sobre i de posar l’adreça amb el seu bolígraf... Una “carta” en els moments que vivim és com una joia.

Ser pacient!!! Cal comptar fins a cent abans de parlar quan estàs ofuscat com jo ho estava a Saragossa quan no em va venir a dir-me adéu a la porta...

Quan no som pacients i perdem els estreps - pares i mestres - ens quedem ben ensopits i el què és trist és que deixem el fill o l’alumne sense motivacions. L’autoestima ajuda sempre a ser millors persones i no la podem malmetre.

La bona educació es fonamenta amb l’educació per ensenyar a saber esperar.